Djinn: aventura i sensualitat, segons Miralles

  • La madrilenya tancarà l’any amb les planxes del seu gran èxit internacional

A. L.
LA MASSANA

Periodic
Djinn, l’estupenda heroïna de Miralles. Foto: EL PERIÒDIC

La mostra de Font penjarà a Les Fontetes fins al 29 d’octubre i cedirà a partir del 25 de novembre el torn a Ana Miralles. La madrilenya és també una repetidora –va debutar a la Massana al 2000, i va tornar al 2006– però ara ve a punt, a punt de posar el punt final a l’ambiciosa i celebradíssima sèrie Djinn, que l’ha consagrat com una autora de culte a l’exigent mercat francès: són en total dotze àlbums amb guió del belga Jean Dufaux que va començar a publicar al 2001 i que han tingut un decenni de corda. El tàndem Dufaux/Miralles hi segueix el periple de la Djinn del títol, heroïna contemporània resolta a reconstruir la biografia de la seva àvia, favorita de Murati, l’últim soldà turc, a l’Istanbul del 1912. Un fascinant còctel d’èpica i sensualitat en un Orient exòtic i improbable, més propi de les Mil i una nits que de la Turquia real, però que li serveix a Miralles per explotar el molt convincent i sempre magnètic erotisme –més aviat light, tot sigui dit– que ja havia cultivat a Eva Medusa i que ha acabat convertint en marca de la casa. El dibuix net, detallista i realista de Miralles, el color que ella mateixa aplica i –per què no– el gust pel voluptuós han cridat l’atenció no només del editors i els lectors francesos, sinó també del Saló del còmic de Barcelona, que li ha concedit aquest any el Gran premi, convertint-la així en la primera dona distingida amb el guardó. Val a dir que Miralles forma part de la reduïda però molt visible nòmina d’il.lustradores de la historieta hispana. Com diu Pieras, «són poques, sí, però molt bones, i la majoria s’ha concentrat en el manga».

El cert és que no cal anar gaire lluny per trobar-ne els últims exemples: Victoria Francés va ser la sensació al saló de la Massana de fa dos anys, tot i que Miralles potser tingui més a veure amb l’univers oníric d’un Luis Royo que no pas amb el de la gòtica valenciana. Ella diu que són els guionistes i els editors els que l’han encasellat en una sensualitat que prefereix insinuar abans que ensenyar, i que alguns titllen d’específicament femenina… tot i l’èxit que recull entre els lectors masculins. Sigui com vulgui, aquest erotisme light l’ha acompanyat des dels seus inicis a Bares de todo el mundo i Marruecos, mon amour, als anys 80. Ja al decenni següent, El brillo de una mirada i Eva Medusa la van descobrir al gran públic, i la consagració li va arribar amb la trilogia En busca del Unicornio, que va presentar al 2000 a la Massana.

Per a més informació consulti l’edició en paper.

Comparteix
Notícies relacionades
Comparteix
El més destacat
Entrevistes culturals
Directora executiva del World Press Photo
Director artístic del ClàssicAnd
Guanyadora del Premi de Memòria Històrica de l’Ull Nu

SUBSCRIU-T'HI

De la redacció al teu dispositiu