- Maria Coma presenta una personal barreja de cançó, jazz, rock i clàssica
A. L.
SANT JULIÀ DE LÒRIA
- Maria Coma.
Encara hi ha lloc per a la sorpresa en el prolífic panorama musical català: i si no s’ho creuen, provin amb Maria Coma (Barcelona, 1986), joveníssisma cantautora que compareix aquesta tarda a la plaça de Sant Roc laurediana amb Linòleum, un primer disc on fa de tot –escriu, canta, composa i toca el piano– i que el boca- orella (i Internet: no es perdin els videoclips dels tres primers singles: Gats, Segons i Mil orelles) ha convertit merescudament en la sensació de l’escena alternativa: la fórmula sembla senzilla, però cal un talent especial per transitar del pop al rock, de la clàssica al jazz i la cançó d’autor, i que el còctel resultant soni fresc, diferent, i no a producte precuinat. Maria Coma ho aconsegueix amb un disc que sorprèn per la naturalitat, la ingenuïtat i la poesia d’unes lletres que parteixen de la quotidianitat per transportar-nos sense esforç a l’altre costat del mirall, com una Alícia del segle XXI. Mirin si no la tornada de Gat: “Mixet, estigues tranquil, no et quedaràs orfe: nosaltres som bones persones”.
Una certa crítica ja l’ha batejada com la Björk catalana, que no és mala etiqueta. Ella tampoc no en renega –“És una de les meves compositores preferides i suposo que alguna cosa se m’haurà enganxat”– però marca també prudent distància: “Tenim estils molt personals, sí, però també molt diferents”. Atenció a les referències: molta música anglosaxona –Bick Drake, Patrick Watson, Soap&Skin– i poca de catalana, que escolta, diu, amb comptagotes: Refree, Joan Colomo, Anímic, Sílvia Pérez Cruz…
Reivindica la curiositat com a aliment artístic –“Sempre tinc ganes de sentir noves músiques, noves sonoritats i nous instruments”– i concep la música com un refugi construït a força de lletres, harmonies, sons i melodies allunyades dels models més transitats. Linòleum és el seu primer disc en solitari, però, tanmateix, és el segon de la seva trajectòria, després d’u mä, més experimental –més Björk–i parit a quatre mans amb el bateria Pau Vallvé.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
