- LA BONA RELACIÓ ENTRE ELS DOS COL.LECTIUS NO ES POT DEIXAR ESCAPAR
EDITORIAL
Avui volem dedicar aquesta tribuna a mostrar la nostra satisfacció per l’entesa, encara que sigui de mínims, entre els representants dels treballadors i dels empresaris. L’alegria és doble: primer, perquè s’ha demostrat que de la trobada entre sindicats i associacions d’empresaris, se’n pot extreure quelcom de positiu a part de llenya per fer foc; segon, perquè de l’esforç conjunt entre assalariats i patrons, sempre en sortirà beneficiat el mercat laboral i, en conseqüència, el país també hi guanyarà.
I és que aquest dimarts es va dur a terme la segona reunió entre els representants dels sindicats i de les patronals que va concloure amb acords sobre el paper: els agents econòmics i socials van pactar demanar que el contracte de treball sigui obligatòriament per escrit, així com instar el Govern a redissenyar la política d’immigració per fer-la més adaptada a la realitat laboral del país i aconseguir un equilibri entre la priorització del mercat de treball intern i les necessitats de personal de les empreses. D’aquesta manera, tant des d’un costat de la balança com des de l’altre han arribat a la conclusió que un contracte de treball amb forma escrita és una garantia, tant per als treballadors com per als empresaris. Per tal que aquesta mesura sigui efectiva, però, el Consell General haurà de modificar la legislació social vigent, una tasca en què els grups parlamentaris del PS i ApC fa mesos que estan treballant. En aquest sentit, és obvi que una vegada que patronal i sindicats arriben a una entesa en una qüestió sociolaboral, els grups parlamentaris no es poden fer el sord davant d’aquest posicionament. Per tant, s’haurà de buscar la fórmula per tal d’integrar les demandes dels dos col.lectius a les modificacions legislatives que s’estan plantejant des de l’arc parlamentari. I en cap cas, el posicionament de sindicats i patronals es pot plantejar com una mena de contrapoder que miri de pressionar el treball dels consellers. És a dir, es tracta de continuar apostant per la màxima d’anar sumant.
Pel que fa als altres temes acordats per sindicats i representants empresarials –nou sistema de quotes, redisseny del Servei d’Ocupació així com la creació de la Comissió pel Desenvolupament Econòmic i pel Treball, que ha de donar continuïtat a les propostes de les taules de desenvolupament econòmic i que ha de tenir un paper fonamental en la nova política d’immigració–, semblen peticions molt raonables i coherents que també requereixen de ser tingudes en compte i, per què no, implantades. Haurà de ser el Govern el que prengui una decisió en aquest sentit, però entenem que la bona sintonia encetada entre representants de treballadors i patronal no es pot deixar perdre.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
