- La mostra acull una amalgama d’obres d’estil, format i tècniques diverses entre les quals predomina la pintura
JUDITH MORA
El col.leccionista d’art i publicista britanicoiraquià Charles Saatchi presenta en una nova exposició a Londres el col.lectiu de joves artistes establerts al Regne Unit que teòricament han de prendre el relleu de la generació liderada per Damien Hirst. Newspeak: British art now. Part I, que acull des d’ahir al matí i fins al 17 d’octubre la galeria Saatchi reuneix una àmplia selecció de les obres més destacades d’aquests creadors, d’entre 21 i 53 anys, que representen l’art que es realitza actualment en aquest país. Amb el seu olfacte de col.leccionista i el seu enginy de publicitari, Saatchi ha concebut aquesta ambiciosa mostra com una seqüela de la famosa Sensations que va organitzar el 1997 a la Royal Academy of Art i que va servir per catapultar a la generació dels Joves Artistes Britànics en la qual s’inclouen Damien Hirst, Tracey Emin o els germans Chapman. El newspeak al qual al.ludeix aquesta última exposició –un terme pres, a manera d’eslògan, de la novel.la de George Orwell 1984–, simbolitza l’innovador llenguatge que, segons el parer del col.leccionista, encunya aquesta nova generació de creadors.
La mostra acull una amalgama d’obres d’estil, format i tècniques diverses entre les quals predomina –i això sembla un salt respecte al grup anterior– la pintura, que conviu sense esforç amb instal.lacions o peces de tall conceptual. Per publicitar l’exposició, Saatchi escull l’obra Real special very painting, de Barry Reigate, un cridaner quadre poblat de personatges de dibuixos animats com ara Micky Mouse o l’Ànec Donald, que l’autor (que els va aprendre a dibuixar quan visitava el seu pare a la presó) utilitza com a elements entremaliats i desafiadors en les seves composicions.
Un altre creador que utilitza l’humor per canalitzar fúria, segons ell mateix descriu, és Mark Pearson, amb una sèrie d’escultures fetes amb materials quotidians, com per exemples trossos de lona o paper d’alumini, i un estil que emula el bricolatge, amb les quals explora temes com ara la masculinitat, la classe social o la identitat britànica. Una de les col.leccions més intenses és la de l’artista britànic Alastair MacKinven, les obres del qual, impulsades per un esperit crític, analitzen l’art polític dels pòster de grups tant de dretes com d’esquerres (Jerking of the dog to feed the cat) o la manera que les galeries d’art condicionen l’espectador amb la seva calculada disposició dels objectes (Et sick in infinitum).
ELS JOVES
Artistes Britànics d’avui dia són, en realitat, un grup heterogeni de creadors de diferents edats i procedències –encara que tots viuen a la Gran Bretanya, entre els quals hi ha l’argentí Pablo Bronstein, amb els seus quadres i dibuixos arquitectònics, o la polonesa Goshka Macuga. Una de les instal.lacions més impressionants de Newspeak és la de l’alemany John Wynne –el veterà del conjunt, amb 53 anys–, una escultura sonora feta amb 300 altaveus estèticament acumulats i connectats a un piano, que emet notes aleatòries, però evocadores, gràcies a un mecanisme que funciona amb un aspirador.
Phoebe Unwin, de 30 anys, els sensuals i sensorials quadres del qual ocupen tota una sala, representa una tornada a la pintura autèntica, encara que ella opina que “mai s’ha anat”. Amb obres com ara Night life o Girl, l’artista explora sensacions o percepcions que li interessen, cosa que dóna lloc a obres de diferents escales i gammes de colors on aquests elements més formals “es fonen amb el seu propi tema o subjecte”, segons va dir.
Entusiasmada per haver estat seleccionada per Saatchi –sobretot, diu, “perquè molta gent podrà veure” la seva obra–, Unwin no s’atreveix a dir que sigui representativa de tota una generació, encara que reconeix que encapçalar el seu propi moment vital “és l’aspiració de tot artista”.
Periodista. redaccio@andorra.elperiodico.com
Per a més informació consulti l’edició en paper.
