- Emili Teixidor desmunta a ‘Els convidats’ el fals tòpic de la Catalunya monolíticament antifranquista Participa demà en la xerrada literària de la Biblioteca d’Encamp
A. L.
ENCAMP
- La veu de l’experiència Emili Teixidor, autor d’Els convidats. Foto: EL PERIÒDIC
¿Una altra novel.la sobre la postguerra civil espanyol? Sí i no. És veritat que Emili Teixidor (Roda de Ter, 1933) torna a Els convidats a territori conegut, als anys 40 d’una comarca que s’assembla sospitosament a la seva Osona natal. Però a diferència de Pa negre i Retrat d’un assassí d’ocells –amb què completa trilogia–, la seva última ficció té com a protagonistes els grans oblidats de la novel.la catalana contemporània: el ciutadà del carrer –no els dolents d’una peça de tantes pel.lícules i telesèries– que va col.laborar amb el règim franquista per acció o per omissió; per convicció, per temor o per oportunisme. Si els franquistes mesetaris són literalment els convidats del títol, els falangistes catalans són el seu revers autòcton: “Perquè vinguin de fora a seure a la teva taula bé hi ha d’haver algú que els convidi”, diu Teixidor, estirant al màxim la metàfora. I salta aquí la sorpresa: ¿hi va haver un feixisme català? ¿I el mite de la Catalunya homogèniament antifranquista?
Ell ho té clar perquè ho va viure. Coses de l’edat: “Qualsevol persona amb una certa experiència sap que això és mentida. Tots els països, i especialment Catalunya, tendeixen a pensar que els mals vénen de fora. Però això no és cert. Hi va haver franquistes catalans. Molts. Per començar, els alcaldes, que eren a la vegada caps locals del Movimiento. No en vaig conèixer mai cap que no fos del poble”. Per exemple, Maties, el terratinent i aspirant a alcalde d’Els convidats, que converteix el casament de la filla en una convenció d’elements afins al règim, al costat d’altres que intenten sobreviure sense cridar l’atenció. Hi ha mossèn Mansuet, que accepta resignat el nou ordre; i hi ha el mestre Bover, en permanent risc de depuració pel seu passat republicà; també hi ha Narcís, jove literat en l’òrbita d’un tal Ruy Santamarta, transsumpte literari del poeta falangista Luys Santamarina.
Tots ells conformen la fauna humana d’Els convidats, la novel.la que presenta demà a la xerrada del juny de la Biblioteca d’Encamp. I ho fa com un dels autors més premiats de la literatura catalana contemporània: Sant Jordi, Crexells, Serra d’Or, Nacional… Convé no oblidar, a més, que el nostre Roger Casamajor encarna el Ferriol de la versió cinematogràfica de Pa negre. Paisà, amic i coetani de Martí i Pol –l’altre rodenc il.lustre–, Teixidor té clar que la victòria decisiva és la de les idees: només així s’explica l’oblit en què ha caigut el seu Santamarina i, amb ell, quasi tota la generació d’intel.lectuals franquistes –des de Sánchez Mazas fins a Rosales, Pemán i Foxá– que, havent guanyat la guerra, van perdre la posteritat literària. ¿No diu el tòpic que la història l’escriuen els vencedors? “És que ells van perdre la batalla moral”. aluengo@andorrra.elperiodico.com
Per a més informació consulti l’edició en paper.
