La morositat s’està convertint en un fenomen habitual. Fa anys només es feia pública la llista de deutors d’aquells que no abonaven les sancions de trànsit o d’aparcaments, que no té res a veure amb la morositat que estan actualment comprovant dia a dia les diferents administracions.
Els impagaments tenen un origen clar que s’ha de buscar en la crisi, i per tant en la falta de liquiditat d’algunes empreses. Però les obligacions són les mateixes per a tothom, ara i quan Andorra gaudia d’una època de bonança econòmica. Les administracions van escasses de recursos i intenten per tots els mitjans cobrar el que està pendent. Per exemple, el Comú d’Encamp ha activat un pla per fer més efectiu el cobrament dels deutors i recaptar dos milions dels 4,4 milions d’euros que la corporació té en la llista de morositat. Els 2,4 milions restants estan pendents de resolucions a la Batllia.
Una altra actuació en marxa és la que han engegat quatre comuns per reclamar al Tribunal Superior l’execució dels deutes que han prescrit a la Batllia sense que hi hagi hagut cap moviment per reclamar els tributs als deutors. La prescripció es dóna a partir de tres anys, i en cas que el tribunal doni la raó als comuns haurà de ser el Govern qui hagi de satisfer aquests impagaments, que en el cas de la capital i de Sant Julià de Lòria ascendeixen a 400.000 euros per cadascun dels comuns, i en el d’Ordino a 70.000 euros.
Però n’hi ha més, con en el pagament de l’ISI que no satisfan algunes empreses, o els impagaments que afecten a la CASS. La parapública va donar a conèixer ahir a través del BOPA les resolucions de reclamació de deute a diverses empreses per cotitzacions impagades, que sumen un total de 139.941 euros, en concepte de cotització als titulars o representants legals de les empreses que no han pogut ser localitzats, i que han esgotat el període voluntari de pagament. No es tracta d’una gran quantitat de diners, però percentualment i en relació a l’exercici anterior denota un increment espectacular.
En alguns casos es pot entendre les dificultats que estan patint les empreses per fer front als seus pagaments i assegurar-ne l’activitat enmig d’aquest temporal econòmic, però alhora s’ha d’exigir a les administracions i, especialment a l’Executiu, que activi tots els mecanismes possibles per rebaixar la xifra de deutors que, com en el cas de l’ISI, perjudica a les empreses que sí fan l’esforç d’estar al dia amb les seves responsabilitats tributàries i que, per tant, treballen amb desavantatge en un mateix escenari on la competitivitat marca el ritme de l’activitat empresarial i comercial.
En aquest àmbit el Govern no pot demostrar fragilitat ni falta de control, perquè les regles del joc són les mateixes per a tothom. La fusió del departament de Tributs i de Duana ha suposat la creació de l’Agència Andorrana Fiscal i de Fronteres, que encara no està operativa al cent per cent, i que va ser constituïda per garantir el pagament dels diferents impostos i taxes. Les empreses que compleixen han de tenir la certesa que l’Estat també vetlla perquè tothom faci el mateix.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
