- Anneke van de Wal publica ?El geni de la felicitat’, la segona aventura de les bruixes detectives H Hi haurà una tercera entrega
A. L.
ESCALDES-ENGORDANY
Com a José Agustín Goytisolo, a Anneke van de Wal (Utrecht, 1968) li va sortir una bruja hermosa. Bé, dues: la Tina i la Mina, dues xavaletes amb superpoders –però, ep, sense excessos– que l’any passat van obrir un actiu Servei de bruixeria i van viure la primera aventura –Els dissenys de moda robats–, i que aquest Sant Jordi tornen a la càrrega a El geni de la felicitat, publicat també a Edicions del Pirata i novament amb il·lustracions de la catalana Fina Rifà. Tina i Mina són ja dues bruixes amb currículum i un cert caixet. Tan enfeinades que decideixen prendre’s unes merescudes vacances. Res, quinze dies per desintoxicar-se d’encanteris i sortilegis. I vet aquí que se’n van cap a l’Índia. Fins a Puri, exactament. Al sud-est de l’Índia. Però –està vist– ni a milers de quilòmetres de casa poden estar-se tranquil·les: la Mina compra una llàntia al mercat i comet l’error de fregar-la. En surt, és clar, el geni, reglamentari: Talismà, que és com elles un geni de bona jeia, rialler i una mica entremaliat, però en el fons bon jan i ara en guerra oberta amb el maharajà Malalleti i el seu lacai Nospot, que amenacen de fer-lo fora del palau Kharma.
I vet aquí Tina i Mina embarcades sense voler-ho en una nova aventura contra les forces del mal. Una aventura de quasi un centenar de pàgines que confirma Van de Wal com la nostra contista més prolífica. I la cosa no acabarà aquí, perquè ja pensa en una tercera entrega de la sèrie que podria incloure –atenció– una història romàntica amb Tina –la bruixeta rossa, per entendre’ns– com a protagonista. «És que és la més enamoradissa, em temo», diu Van de Wal. Que quedi clar, però, que Tina i Mina són dues anarcobruixes, que van per lliure i no tenen –ni tampoc no volen– parentiu conegut amb Harry Potter ni cap bruixot oportunista per l’estil. A van de Wal se li van aparèixer, diu, explicant-li contes a la seva filla. Les va anar formant i polint, i avui Tina i Mina són dues professionals amb tots els ets i uts. Un pèl peculiars, també, perquè usen quan cal dels seus superpoders –assenyaladament, la turboescombra i la vareta– quan se’ls gira la cosa, però que normalment tiren d’astúcia natural: «En un duel de superpoders probablement no hi tindrein gaire a pelar, però és que… ¡són molt llestes, la Tina i la Mina!»
Van de Wal manté el misteri i un cert secretisme: es nega a revelar l’edat de les heroïnes, i fins i tot el seu origen: ¿holandeses d’Utrecht? ¿Andorranes de l’Aldosa, potser? «No se sap ben bé. Així cadascú pot imaginar-se el que vulgui. El que sí que està clar és que són dues noietes ben eixerides i modernes, que vesteixen a la moda i aficionades a Internet. De fet, a la primera aventura, Els dissenys de moda, el dissenyador Jean-Paul les contacta a través del correu electrònic perquè li trobin els patrons que Oquelletja li havia robat just abans de la desfilada. Ara només falta que algú les presenti als minairons atòmics de Gómez Morlans i les dones d’aigua urgellenques… ¡Quin festival!
Per a més informació consulti l’edició en paper.
