- Foto:
–¿Quina formació demanen, als candidats a diable?
–Actualment, ¿creu que la formació acadèmica és garantia de res, i menys encara per trobar feina?
–Quan diem ‘Cagu’n l’ou reconsagrat i en la pell de Satanàs’, ¿li molesta?
–En absolut. De fet, jo mateix dic de vegades aquestes sàvies paraules.
–‘Quan sóc bona, sóc bona, però quan sóc dolenta, sóc millor’. ¿Era Mae West una de les seves?
–Evidentment. ¿No ho creu així?
–Ja que parlem de senyoretes: no sé si hi ha diablesses, a l’infern. En qualsevol cas, hi tenen un paper molt secundari. ¿Quan hi arribarà la paritat?
–Tenim les fures. No sé si compten.
–I tant, que sí. Les lauredianes tenen fama de fresques. ¿Merescuda?
–No sé si fresques. El que sí que li puc assegurar és que són dolentes.
–La relació entre Satanàs i Llucifer ha nedat sempre en l’ambigüitat, estil Batman i Robin. No sé si hi té res a dir…
–Entenc que li recordem a Batman i Robin, per les malles, més que res. Però cregui’m, nosaltres les sabem portar amb molta més dignitat.
–Perdoni la ignorància, però, ¿qui mana més: vostè o Llucifer?
–Jo sóc el rei de l’Avern. Jo, i ningú més.
–¿Ha conegut mai un home bo?
-Ha, ha, ha. ¿És que n’existeixen? A part dels contes de fades, és clar.
–Llavors, no cal ni que li demani si ha conegut mai un polític bo, que no és el mateix que un bon polític…
–Política i bondat són dos termes completament antagònics.
–¿Li puc demanar quin pecat terrible va cometre, en Pere Botero?
–Intentar tornar al cel. Se’n va quedar amb les ganes. Com tants.
–Entre Blancaneus i la Madrastra, ¿qui triaria?
–Totes dues tenen el seu punt. Depèn del moment.
–Per posar-lo en un compromís: Nomen, ¿seria el dimoniet de la política andorrana?
–Dir-li dimoniet el desmereix.
–¿Perquè el fa més gran, o més petit del que és?
–Prengui-s’ho pel costat que vulgui.
–I Gabriel, ¿seria un bon pastoret?
–Potser sí que li vindria bé.
–Bartumeu, ¿com el veu millor, en el paper de Sant Miquel o en el de Llucifer?
–Dependrà de la perspectiva. La meva només pot ser una, la pitjor de totes, i per tant ja li he contestat. Però li hauré de demanar a Satanàs, que d’altra banda sóc jo…
–Quan mor un diable, ¿va a l’infern?
–Encara que soni estrany, sí. Després de passar pel limb, és clar. Però no tinc cap intenció de morir-me.
–El sexe entre dimonis i dimonietes, ¿crema?
–Crema, sí, però amb molt de gust.
–¿Quin pecat del seu repertori recomana amb més entusiasme?
-En aquestes dates, tant la gola com potser la peresa són els més recurrents. Personalment, i tot i que practico els set pecats capitals, últimament m ‘ha donat per la lascívia.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
