Tant la CASS com els serveis públics són notícia mínim un cop a la setmana o al mes. I no és per menys, entre les males inversions i la poca fiabilitat que mostra el sistema en matèria de pensions, s’intueix un problema generacional molt gran. És ben sabut que les pensions no poden estar garantides per a les generacions que fa poc temps han entrat al mercat de treball. Tenim un sistema del benestar caducat.
Aquest sistema és portat a terme a occident després de la 2a Guerra Mundial. La societat tenia d’altres valors i els mercats estaven menys intervinguts. La família tenia un rol molt important en la societat.
Avui en dia la família no és funcional, tarda en arribar i no és estable al llarg del temps, per tant, basar el nostre sistema del benestar en tenir fills i que aquests paguin les pensions dels grans, sona a estafa piramidal.
Hi ha tres grans alternatives. La primera, es paguen les jubilacions amb impostos. La segona, seria regular lleis que facin factible la durabilitat dels matrimonis i naixements de més persones. La darrera opció és segurament la més factible. Interpretar els drets de forma individual i crear ‘una motxilla’ per a cada persona, on cadascú i al seu ritme i nivell, posi recursos (temps i diners) en aquesta motxilla, que servirà per a pagar la seva pròpia jubilació.
La col·laboració publicoprivada i la concepció dels drets de forma individual és la solució factible a mitjà i a llarg termini, per tal de poder tenir drets malgrat els estils de vida que hàgim tingut al llarg del nostre camí.
