L'opinió de:

Vots de color violeta

SOL GASCH
Historiadora

El pas inexorable del temps ens ha tornat a dur a la celebració del Dia Internacional contra l’eradicació de la Violència de Gènere. Avui dissabte a Catalunya és dia de reflexió, doncs demà celebrem eleccions del nostre Parlament, per tant aquest diumenge 25 de novembre és un dia important perquè la ciutadania exercim el dret i al deure d’expressar-nos a les urnes. Vull recordar que malgrat el soroll mediàtic de la pre-campanya i campanya demà celebrem unes eleccions per escollir els nostres representants per a la novena legislatura a la cambra catalana, i que serà aquesta cambra la que haurà de legislar sobre el nostre present. Tot i la importància dels comicis de demà no puc deixar d’expressar el record i la solidaritat per totes les dones que han petit i pateixen violència per part de les seves parelles. Per aquesta raó per a mi i per a moltes dones el vot de demà ha d’estar tenyit del color violeta, el color del feminisme, el color que representa la defensa de la dignitat de les dones. Color vinculat a la lluita de les dones al llarg de la història i a l’ample de la geografia del planeta terra per aconseguir petites parcel·les de dignitat femenina. Se celebra oficialment aquesta diada des de l’any 1999 i es va escollir el 25 de novembre en homenatge a les quatre germanes Mirabal assassinades a la República Dominicana per la policia del dictador Rafael Trujillo. És cert que hi ha hagut avenços i que molts homes s’han unit en la lluita per la defensa de la igualtat de drets entre dones i homes, cal dir que cada vegada coneixem més homes que col·laboren amb les feines de casa, amb la cura i atenció als infants i a les persones grans, malgrat això i en tots els sectors socials, els maltractament contra les dones per part de les seves parelles continua. Els maltractaments són molt variats i van des dels físics fins als psicològics Durant el 2012 he llegit que a Espanya 59 dones han mort en mans de les seves parelles. Em va colpir durament l’assassinat a Tarragona d’una nena de cinc mesos asfixiada pel company sentimental de la seva mare, Déu meu!. O es perd el seny o se’s molt dolent, em costa d’entendre com es poden cometre aquestes barbaritats a persones amb qui has compartit estones positives; ja sé que els humans també som animals i som molt complicats i que en nosaltres hi ha implícita la bondat i la maldat. És dificil de comprendre com es pot passar de l’estimació i de l’amor que ha portat a una parella a conviure a un odi que pugui portar a fer mal a la persona que estimes o has estimat! No a la Violència de Gènere!

 

Per a més informació consulti l’edició en paper.

Comparteix
Enquesta
Publicitat
Editorial
Publicitat

No et quedis sense el nostre exemplar en PDF

Publicitat
QualificAND

Inés Martí

Andorra Telecom reforça el seu compromís amb l’educació tecnològica a través de la robòtica.

SUBSCRIU-T'HI

De la redacció al teu dispositiu