- «La realitat» de l’equip és que ahir va assolir a Ourense la 5a victòria consecutiva, i segueix invicte i líder
R. MORA
ANDORRA LA VELLA
- Safford i Hampl lluiten per tancar el rebot, ahir a Ourense en el que va ser un nou triomf de conjunt del River Foto: JOSE PAZ
Després d’assolir ahir a Ourense la cinquena victòria de la temporada, cinquena consecutiva, cinquena en cinc partits a la LEB Or –líders en solitari a l’espera del que faci avui el Leyma Corunya, el pròxim rival al Poliesportiu–, Jesús Sala, entrenador del Knet de la Rioja, un rival que ja vindrà, escrivia en Twitter: «Sembla que el meu amic Peñarroya enterrarà la paraula permanència bastant aviat». No està clar que ho faci, perquè continuarà volent mantenir als seus jugadors amb els peus a terra –lògic–, però sí que almenys haurà d’acceptar quina és «la realitat» del seu bloc. El dia d’abans de viatjar a Galícia, el tècnic manresà assegurava que «la realitat» del River «és perdre partits», però de moment això no arriba… així que ‘Carpe diem’, mister. Ahir el River va realitzar un partit memorable encara que sigui només per l’últim quart, amb un parcial de 2-21 que sembla fet a consciència perquè els periodistes es muntin «pel·lícules» durant la pròxima setmana.
63-84 a la pista del que havia estat un maldecap fa un temps, és un resultat per emmarcar i estudiar, perquè sembla un domini absolut, però està treballat des de l’esforç de conjunt, la solidaritat d’un equip i una acceleració en atac i contenció en defensa de llibre davant d’un Ourense totalment desarmat en un últim quart en què només va anotar dos punts, pels 21 dels andorrans. El matx va començar amb el River deixant fer tot i la lluita, i amb un Ourense esperonat i ambiciós, que va tancar els primers deu minuts de joc per sobre en el marcador 26-20. No havia estat, però, cap domini aclaparador, perquè el River va estar fins i tot per davant (19-20), però era un avís de què les coses no serien fàcils, com ja havia dit Peñarroya dies abans.
El segon quart va aparèixer amb un River més escalfat, amb un Schreiner que anotava de tres (33-31), amb un Wright molt atent sota cistella per agafar el rebot a llançament de tres de Blanch, ferro, poderós rebot i cistella del gallec, i amb un Maresch que anunciava que era un dels seus partits amb dos triples consecutius (quatre de cinc al final, 15 punts, 20 de valoració) que posaven en el marcador un 37-42 que suposava el primer gran avantatge dels visitants. D’aquí fins el descans, manteniment del ritme i un triple de Flis gairebé al final, per posar el 42-45.
La represa va ser semblant, tot i que el River volia manar més en defensa i de mica en mica ho aconseguia. Un triple de Dani Pérez obria espai (42-48), i la continuïtat estava amb un Pablo Sánchez que si bé no és el que ens tenia acostumats de fer molts punts, ahir va agafar set rebots, sis d’ells defensius; també s’hi afegia Maresch, amb un triple marca de la casa (46-56) i tot es veia de color de rosa amb la intencionada que Dani Pérez va aprofitar per situar el marcador 49-58. Amb tot, l’Ourense estava molt necessitat perquè encara no ha guanyat cap partit aquesta temporada, i els gallecs sumaven com podien per mantenir el ritme, que no era ni d’ells ni del River. Així, el tercer quart es va acabar 61-63 per als visitants, però amb molts dubtes.
Llavors va venir el factor mental. Aquell que Peñarroya té sempre a punt, i l’Ourense, que havia de guanyar sí o sí, anava accelerat i l’elecció de llançament no era sempre la millor. El River tancava el rebot, i matava al contratac, i així si del 61-63 es va passar al 61-68 gràcies a un triple de Flis i una cistella de Wright, amb un intent de neutralització local fins el 63-68 (Ogide, ahir sis punts només, tot i els sis rebots), res més va aportar l’equip de casa. Ni un punt més. Tal qual. Del 63-68 es va passar al 63-84 del final. Des de l’inici d’aquest últim quart, un parcial de 2-21. Una bestiesa demolidora de les que fan mal i es recorden molt temps. L’autopista cap a la cinquena victòria estava oberta, i va arribar sense més història davant d’un equip enfonsat pel pes de les derrotes. La cara i la creu del bàsquet: el River vencedor i pletòric, líder invicte, en una «realitat» que és aquesta, la de les victòries. Potser les derrotes ja vindran, però de moment el ‘Carpe diem’ és el que hi ha. L’afició ho viu i ho gaudeix, i la setmana vinent, davant de l’altre invicte –fins avui, ja es veurà, perquè rep el Barça a les 17.00h– el Poliesportiu serà una bomba d’il·lusió. I realitat: festa.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
