- Chmiel, amb el desplegament promocional d’El síndorme de l’Isard. Foto: TONY LARA
ESCRIPTOR. L’operador turístic especialitzat en el mercat rus. Acaba de publicar “El síndorme de l’Isard”, recull d’anècdotes d’esclaus a casa nostra.
–¿Quins són els símptomes de la síndrome de l’Isard?
–Bàsicament: comportar-se sense cap lògica ni sentit comú.
–¿Què el provoca? ¿L’altura? ¿La neu? ¿El contacte amb els andorrans?
–Sembla que l’alçada n’afavoreix la manifestació. Però també he detectat fenòmens similars, pitjors fins i tot, a molts altres llocs. Així que ni és cosa nostra ni en tenim l’exclusiva.
–¿És greu? ¿O es cura?
–La síndrome de l’Isard fa la vida més simpàtica, més vivible. Per tant, un consell: si la tens, que no te la curin.
–¿Algun amic rus encara no li ha retirat la paraula? És que els deixa com un drap brut.
–Pocs se l’han llegit. Potser quan el traduïm… Però atenció: les mateixes peripècies que explico dels russos les hauria viscut, segur, amb turistes xinesos o alemanys. És cosa de l’ésser humà, no de la nacionalitat.
–Diguin alguna cosa bona, vinga.
–Els eslaus semblem freds però som els últims romàntics que hi ha sobre la capa de la terra.
–Hummm. Secció de prejudicis: que el rus és un turisme de vodka i caviar; que els agraden les coses brillants, com a les garses…
–Els primers que van venir, després de la caiguda del Mur, responien potser en aquest estereotip. El turista rus d’avui té molt de món. I té una característica que el fa únic.
–¿Ah, sí? ¿Quina, quina?
–És l’únic que quan surt a fer turisme gasta tot el que porta a la butxaca. Les vacances són per això. Les bones vacances, és clar. Si un rus torna de vacances amb 500 euros, és que alguna cosa ha fallat.
–Més prejudicis: que no saben res d’anglès: ni dir que sí amb el cap.
–I tant, que en saben. Però el parlen amb accent rus i ningú no els entèn. Ells es queixen que els andorrans no parlen anglès. I també el parlen, però amb accent català.
–I això de passejar pel país en ramat… ¡Que estrany!
–És veritat: els agrada passejar, comprar i viatjar en grup. Rarament trobaràs un rus sol.
–¿I què busca?
–Marques de gamma alta. O altíssima. Cada vegada trobo més clients que es queixen que Andorra se’ls està quedant curta. «No com a Dubai», diuen. L’exemple és Dubai.
–¿Quants russos venen, avui?
–Aquest any arribarem als 17.000, inclosos els ucraïnesos que començarem a portar.
–Aquest mannà, ¿durarà?
–Crec que durarà; al turista rus li encanta tornar a llocs coneguts, i portar-hi amics i familiars. Per presumir. Però sí que hi ha un perill: que Europa tingui algun gest polític poc adequat.
–¿Per exemple?
–La crisi de Siria: els russos fan costat al règim, i Europa vol derrocar Al-Assad. De moment, no ha anat a més. Afortunadament.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
