- Cucurull, amb la paraula “junyeixo”, la puntuació més alta de sortida: 134 punts Foto: ÀLEX LARA
SCRABBLISTA. Participant al I Campionat d’Scrabble en català, que va tenir lloc ahir a les biblioteques d’Encamp i del Pas de la Casa.
–A casa meva li dèiem Intelect…
–És que se li diu de moltes maneres: la que s’està imposant ara és Emparaulades –o Apalabrados, en castellà– per l’aplicació del mòbil, que arrasa. Ja hi he jugat 71 partides, jo.
–Qui juga a l’Scrabble, ¿com li diem? ¿Scrabblista? ¿Scrabbler?
–Ufff. Jo ho deixaria en jugador d’scrabble.
–¿La lletra més valuosa en català?
–La ç, la l·l, la ny i la x: deu punts. Només n’hi ha una de cada.
–¿I què passa, amb els dígrafs?
–Els únics que compten amb fitxa pròpia són la l·l i la ny. La resta els has d’escriure ajuntant dues lletres: ig, tx, tg, ss, rr, qu…
–¿Un consell per a principiants?
–Busca monossíl·labs per col·locar les lletres que valen més punts: nyu, per exemple. Així te les trauràs de sobre.
–¿No és fer una mica de trampa, això d’aprendre’s paraules de memòria?
–No, perquè també et saps de memòria les normals. Es tracta de buscar paraules que potser no fas servir, gaire, o mai, però que et poden salvar una tirada: al·lel, per exemple.
–¿Perdoni?
–Un terme relacionat amb la genètica. No en sé res més. Però la l·l, fora.
–¿Cal ser un diccionari amb potes, per ser un bon scrabblista?
–¡No! Però està clar que com més vocabulari, millor. I l’única manera d’ampliar el vocabulari és llegint.
–Una mica friquis, aixó sí.
–¿Ho són Màrius Serra i Pau Vidal, tgrans jugadors? És un molt bon exercici per refrescar la memòria.
–¿Què hi compta més? ¿L’atzar o la memòria?
–La sort és fonamental: com més bones lletres et vinguin, millor. Però és clar, les has de saber col·locar.
–I d’estratègia, ¿n’hi ha?
–També juga: has de tenir paciència, esperar a posar les lletres a les caselles que doblen o tripliquen el valor. Una lliçó que també serveix per a la vida.
–¿Què és millor, tenir lletres cares però difícils de col·locar, o barates i facils?
–Jo prefereixo les rares. Tot i que l’altre dia, amb una n i una t –res, ja veus– vaig lligar anoto, ni i teixia. No és una gran puntuació, però amb poca cosa vaig treure una bona tirada.
–Improvisi una paraula somiada.
–M’agraden les que porten ç: fal·laços, per exemple. Una altra de bona és fil·loxera. Però no les he fet mai.
–¿I una que sí?
–Asseguren. Pels punts, no per llarga.
–Diminutius, plurals i derivats, ¿valen?
–Ni topònims ni noms propis. Només les paraules recollides al diccionari oficial de l’Scrabble. I fora discussions. El que surt aquí, va a Missa.
–Confessi: ¿quants scrabbles ha fet, a la vida?
—Tres. És que no és fàcil, col·locar totes les lletres a la mateixa tirada. Gens.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
