Nascuda a Barcelona, Kris Ubach és fotoperiodista professional i escriptora especialitzada en viatges, turisme i sostenibilitat des de fa més de 25 anys. Ha viatjat per més de 85 països i és col·laboradora habitual en publicacions especialitzades com National Geographic o Lonely Planet Traveller. Avui a les 21.00 hores arriba al Teatre de les Fontetes de la Massana, en el marc del 28è Cicle de Cinema de Muntanya i de Viatges, amb una conferència sobre el seu llibre Pirineos. Más allá de las montañas, el qual aplega diverses històries que Ubach va recollir en un recorregut que va fer per tots els Pirineus al llarg de dos anys.
–Quina va ser la motivació que la va encetar a fer aquest recorregut pels Pirineus?
–Fa més de 20 anys que escric reportatges de viatges per a revistes i col·laboro a Ràdio Catalunya, però ja feia temps que tenia ganes d’explicar històries que fossin més enllà d’aquests petits espais. Vaig pensar que un llibre seria l’ideal i la resposta immediata va ser fer-ho dels Pirineus, ja que, malgrat que he viatjat per tot el món, aquests em queden a prop per temes personals.
–S’ha entrevistat amb personalitats tan diferents com monges de clausura, proscrits o pastors transhumants.
–Quan dissenyo tot aquest recorregut, en el qual començo a Irun i acabo al Cap de Creus, ja ho faig en funció d’anar a buscar tota aquesta gent que crec que pot ser interessant per explicar les històries i, a més, donar-me una visió més humana i menys estereotipada dels Pirineus. De fet, algunes persones les trobo durant la feina prèvia de muntar el viatge, mentre que d’altres ha sigut per casualitat al llarg del recorregut.
–Un d’aquests llocs per on passa és Andorra.
–Tinc una vinculació familiar i emocional molt forta amb Andorra, ja que porto anant de manera recurrent des que era petita. He trobat històries molt interessants aquí, com per exemple quan vaig visitar a uns arqueòlegs perquè m’expliquessin les troballes neolítiques que s’han fet a la Feixa del Moro o a la Balma de La Margineda. Una altra història molt bonica va ser quan vaig parlar amb dos colliters de tabac, un home jove que encara ho continua fent i la seva tieta de 95 anys, qui em va explicar com ho feien a la seva època. O la història dels frescos romànics de Santa Coloma, que van viure un periple des que van arrancar a principis del segle XX per tota Europa digne de fer una pel·lícula d’aventures.
–Dins de totes aquestes històries amb les quals es va trobar, quina la va sorprendre més?
–Sens dubte, em quedo amb les històries que m’ha explicat la gent gran. A totes les regions he estat amb persones d’avançada edat, les quals m’han explicat com era la vida als Pirineus antigament. Per exemple, penso en la Rosalía Ramon, qui va ser l’última habitant d’un poble d’Aragó que es va despoblar als anys 60. O la Maria Coscollola, que és la dona que et comentava abans i que havia sigut collitera de tabac a Andorra. Malauradament, ella ja falta des de fa uns mesos, però almenys em queda l’alegria d’haver posat el meu granet de sorra per plasmar la seva història. Un dia, les persones que coneixen aquestes històries desapareixeran i no tindrem una constància escrita, però és maco saber que a mi sí que me les han pogut explicar i ara formen part d’un llibre.
–Com bé diu, totes aquestes històries les aplega al llibre ‘Pirineos. Más allá de las montañas’. Com està sent la rebuda del públic?
–Ha estat una sorpresa perquè ja anem per la tercera edició, està funcionant molt bé. Molta gent ha contactat amb mi perquè s’han trobat una història de persones del Pirineu, inclús n’hi ha que coneixen a alguns dels entrevistats que hi surten al llibre. Estic molt contenta perquè crec que aquest és el regal més gran que et poden fer: que et diguin que els hi ha agradat la teva història i que s’han sentit identificats. És un orgull molt gran.
