- Foto: EL PERIÒDIC
Acròbata vaginal. La setmana passada va presentar el seu peculiar espectacle al Tu Tries de Noves. Mai vist en aquest racó de món. Ni en l’altre.
–¿Què fa, exactament, una acròbata vaginal?
–La meva disciplina consisteix a controlar el múscul de la vagina per extreure’n objectes de grans proporcions.
–¿Com de grans, si no és indiscreció?
–Tinc dos rècords: m’hi he posat (i extret) 150 metres de banderetes d’aquestes de festa major, i també 90 metres de collaret de perles. Puc introduir-m’hi aigua, retenir-la el temps que calgui i expulsar-la a 5 metres de distància; també m’hi poso fulles d’afaitar, endollo bombetes…
–Glups… ¡¿ bombetes?!
–Sí, a un mecanisme enorme que em col·loco a la vagina: de 60 watts, de 90… El que vulgui.
–¿Com hi va anar a espetegar, en aquesta peculiar disciplina?
–Des de petita sabia que tenia aquest do, i el vaig anar desenvolupant. Però sóc autodidacta, no me n’ha ensenyat ningú.
–Per molt do que tingui, es deu entrenar, m’imagino,
–És clar, és clar, perquè per exemple amb les fulles d’afaitar et pots fer molt de mal. Cal molta pràctica.
–La seva vida sexual, ¿se’n ressent? ¿O hi ajuda, aquest ofici?
–Exercitar les parets vaginals et permet dilatar-lo tant com vulguis, sí, però també contreure’l per satisfer la parella. Pensa que a part de posar-m’hi objectes de grans dimensions puc agafar un boli i fer-te un dibuix perfecte. ¡Ep, amb la vagina! I sense que el boli se’m caigui.
–¿Li demanen consell, les senyores?
–I tant. Controlar les contraccions vaginals no només ajuda a millorar les relacions sexuals. També a controlar les pèrdues d’orina i preveure infeccions.
–Per començar, ¿boles xineses?
–Exactament: vint minutets cada dia enforteixen les parets, i ens dos mesos ja perceps els resultats. I són especialment recomanables en el cas de les mares que acaben de donar a llum.
–Però millor que no intentin imitar-la, ¿oi?
–No, és clar que no. Arribar fins aquí m’ha portat deu anys: molt d’entrenament. T’asseguro que pot ser perillós. Jo mateixa he tingut experiències ben desagradables.
–¿Per exemple?
–Amb la bombeta: el primer dia em vaig fer mal a les parets; una altra vegada em vaig tallar els llavis amb les fulles d’afaitar; i en una tercera ocasió el collaret se’m va enganxar i no hi havia manera de treure’l…
–Per cert, ¿té fills, vostè?
–Doncs no. Però el dia que en tingui ho tindran molt fàcil per sortir.
–I l’última, doncs: ¿quantes vegades ha acabat a Urgències?
–Cap, per sort. Com a molt he hagut de deixar l’espectacle a mitges, anar-me’n cap a casa de tant inflamada com estava visitar el ginecòleg que m’arregli. Que el tinc ben tip de mi.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
