ANDORRA LA VELLA
Mentre esperem que acabi de sortir del forn l’esperadíssim primer disc de madreomasa – «Som a la recta final: prometem acabar-lo abans que la Sagrada Família», diu Oriol Vilella: ja ho veurem– aquesta nit tenim una nova oportunitat per sentir-ne un tastet: serà a la Fada i amb Fano i Pallarès i el mateix Vilella com a amfitrions, en aquest format de dues veus i dues guitarres que s’han tret de la màniga i que sembla que funciona. Van debutar al març a Praga, i la setmana passada van reincidir al Pas de la Casa. En aquesta nova aventura s’han passat al català –¿Maretomasa?– i a les versions de clàssics de la banda –Bona nit, Ruth, El sol de Califòrnia– hi han afegit un grapat de temes inèdits escrits directament en català i, ja que hi eren, un particular homenatge a la Nova Cançó i rodalies: Ia & Batiste (Sifón), Toti Soler (Em dius que el nostre amor), Quimi Portet (Flors i violes) i anar fent. ¿Han sucumbit per ventura Vilella i Pallarès, ells també, a la temptació kumbaià de guitarra i nyigo-nyigo? «Hem intentat evitar-ho, amb uns arranjamnts a dues giutarres molt currats –els temes no só originàriament acústics– i una atenció especial a les segones veus». La cosa, en fi, va començar quasi com un joc i n’estan tan satisfets que s’han decidit a presentar-ho en públic: aquesta nit a la Fada, en el primer dels directes de la setmana en aquest heroic local de la capital; demà serà el torn de Rafa Pons, cantautor barceloní –sector rocker– que repeteix a la Fada amb Persona, animal o cosa; i demà, Daniel Higiénico, un altre clàssic de la casa, amb aires de crooner i l’espectacle El club de los 6.000 millones.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
