- Foto: TONY LARA
Va néixer a Andorra la Vella fa 41 anys. Tot i que la seva passió ha acabat sent la seva feina actual com a locutor de Ràdio Nacional d’Andorra, va ser professor de música i de formar part de la primera orquestra del conservatori gràcies a les seva carreres fetes a l’Institut Andorrà d’Estudis Musicals. Les seves altres passions són el Max i el Ray -els seus fills-, l’Ester -la seva dona- i el bàsquet.
– Quina és la seva afició preferida?
– No en tinc cap en concret. M’agrada estar amb els meus fills, anar al bàsquet, a esquiar o al parc amb ells, llegir o escoltar música.
– Què és el que més li agrada d’Andorra?
– M’agrada especialment el paisatge i la tranquil·litat i seguretat que encara conservem, tot i les darreres mogudes que hem tingut.
– I el que menys?
– El poc respecte que tenim pel patrimoni de casa nostra. Ara, fa uns dies, vaig veure com destruïen una borda mítica de La Massana. És una cosa que em treu bastant de polleguera.
– Quin és el seu racó preferit del país?
– N’hi ha més d’un, però em quedo amb dos: Soldeu, perquè m’hi he passat mitja vida, i el Cap del Carrer, perquè el meu oncle hi tenia un comerç i vaig conèixer molta bona gent en aquell barri.
– Algun cop ha pensat en marxar a treballar a l’estranger?
– Sí! He tingut diverses coses entre mans, molts projectes que em podien portar a Mèxic o a Miami o a treballar posant música en un vaixell que feia la volta al món. Però, entre la família, i una i altra cosa m’he anat quedant.
– Està d’acord amb pagar IRPF?
– A tots els països del món es paga. Aquí hem estat molt mal acostumats durant molts anys…vas a la discoteca i «no pago perquè em conèixen», vas a una esdeveniment esportiu i tots bojos demanant entrades a algun amic, vas a un concert i «busca’m un passi»… En fi,que aquí hem viscut de gorra durant molts anys i era lògic un canvi. Hem de ser conscients que les carreteres es paguen, el clavegueram es paga i que molts serveis es paguen i d’algun lloc han de sortir perquè de tant xuclar tots, la mamella de la padrina s’ha assecat.
– Creu que comprar a Andorra és barat?
– Una vegada un ministre ho va dir a la tele: «Andorra és un del països més barats d’Europa». D’aquí que vaig fer càlculs i compro menjar a la Seu d’Urgell i la roba a Girona. No, no és barat i en moltes coses ens prenen el pèl i ens marquen uns gols per l’escaire que fa por!!
– Li satisfà el model sanitari?
– Trobo que falten alguns serveis. Jo vaig tenir el meu sogre pujant i baixant a Barcelona cada dia perquè aquí no es feia el tractament que li calia i ara hi tinc un amic en la mateixa situació. Però també li he de dir que a mi fa dos anys dos metges d’aquí (Pallarès i Ripoll) hem van salvar d’una mort segura per peritonitis així que, si ho fan bé o no prou bé ho deixo en mans dels que hi entenen.
– Li interessa la política?
– Vaig estar a punt a punt de picar a una proposta que em van fer fa uns mesos però he preferit quedar-me amb una frase de Groucho Marx que diu: «la feina dels polítics és trobar sol.lucions a problemes que no tindríem si no hi hagués polítics». Ara, seriosament, m’assabento de moltes coses per la feina que tinc i és aquesta feina la que em diu que he de ser imparcial.
– Practica algun esport? Quin?
– Sobretot bàsquet, tot i que també em deixo caure per les pistes d’esquí. Ara comença el divertit amb tot un seguit de tornejos i, sobretot, aquesta modalitat de bàsquet 3×3 que m’encanta i que em permet estar una estona amb els amics.
–Intenta estalviar?
– Ho he intentat unes 1.537 vegades però no m’ha sortit bé (riu). És una cosa que havia d’haver de jove quan a casa no em feien pagar res. Ara ja és tard, i amb dos crios, suposo que molta gent està igual. Prometo fer l’intent 1538 quan acabi de pagar tot el que tinc penjat.
–Té por a la mort?
–La mort és la tercera fase de la vida així que arribarà tard o d’hora. Por no li tinc por, li tinc respecte i em fa pensar el fet de patir.
– Creu que després hi ha alguna cosa més?
– Quan torni algú i m’ho expliqui li dic.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
