- Foto: JOSEP ROMERO
Actualment és el delegat de joventut del bisbat d’Urgell com a delegat de joventut. El treball amb adolescents i joves és la seva vocació. Va néixer fa 43 anys a Barcelona i va estudiar filologia catalana i ciències religioses. A l’estiu va fer vuit anys que va arribar al Pirineu. Està casat i té dos fills i una filla. És catòlic, que no vol dir carca. Creu en les persones que considera són un instrument de Déu per fer el bé en aquest món.
–Quina és la seva afició preferida?
–La muntanya. Vaig molt a la muntanya. M’agrada fer rutes, pujar cims, contemplar la natura, com més verge millor. Aquest estiu vam estar caminant 30 dies amb la família fent la Gr-11, la gran ruta dels Pirineus, des d’Irun fins a casa a Lles de Cerdanya. Travessar Andorra va ser fantàstic!
–Què li agrada més d’Andorra?
–Moltes coses. Una d’elles, ja l’he dit, la natura i les muntanyes. Entre tants espais urbans sorgeixen uns pics i unes muntanyes fantàstiques… També m’agrada l’acollida, el fet de sentir-se bé i còmode que es nota a Andorra. I jo, com a filòleg català, estic també orgullós d’aquest petit estat que té la llengua catalana com a llengua oficial, i la seva història pròpia i única.
–I el què menys?
–Associar Andorra amb consumisme. Ja sé que per l’economia del país i per tantes famílies és important el comerç, però després o abans de comprar que coneguin més racons del país, si us plau!
–Quin és el seu racó preferit del país?
–La Vall de Madriu. M’agrada trepitjar-la des de la Tossa Plana de Lles, prop de casa meva. Deixar la Cerdanya i endinsar-se a Andorra és molt bonic i emotiu….
–Acostuma a reciclar?
–Sí, tot el que puc i més. Porto malament anar a casa d’algú i que no recicli. Alguna vegada m’he discutit i tot per aquest tema.
–Està d’acord amb pagar l’IRPF?
–És clar. Una altra cosa és discutir si els impostos van on han d’anar o no.
–Algun cop ha pensat en marxar a treballar a l’estranger?
–Jo visc a Catalunya, i com a delegat del bisbat em moc a Catalunya i Andorra. Penso que els andorrans han de gaudir d’un treball de qualitat, que els permeti viure amb dignitat. Això també s’ha d’aplicar per la gent que ve a treballar d’altres llocs del món. Però si han de marxar a l’estranger que ho facin perquè ho desitgen, no perquè no tenen més remei.
–Li satisfà el model sanitari?
–El model sanitari andorrà té molts bons professionals, però el concepte sobre el model encara ha d’avançar bastant.
–Comprar a Andorra és barat?
–Més barat que la Cerdanya però menys barat que altres llocs… diuen veïns meus ceretans. La meva sensació és que a Andorra trobo bones ofertes i trobo de tot. És un bon lloc per comprar.
–L’ interessa la política?
– í. Tot i ser català i viure la política catalana, estic al dia de la política andorrana. Penso que la política és l’art de servir al poble i és una forma d’expressió ciutadana necessària i imprescindible. M’agrada la política quan es tradueix en proximitat i presència entre la gent. Hi ha polítics andorrans que la viuen així.
–Se sent inquiet sense el mòbil?
–Jo mai he volgut mòbil. El meu primer mòbil me’l va regalar la meva esposa per localitzar-me quan estava a punt de néixer el meu primer fill. Ara és una de les meves eines de treball. Quan estic de vacances l’apago i me n’oblido. No pateixo per si hi ha cap emergència: la primera emergència és el meu descans i la meva família.
–Quin és el programa de TV que més li agrada?
–No veig la tele. Quan em diuen que hi ha un programa que ha valgut la pena, el veig per interès. A casa prefereixo parlar amb els meus i llegir, si no és que tinc feina..
–Té por a la mort?
–Penso molt en la mort, perquè forma part de la vida. No voldria morir-me en els propers anys, perquè sento que estic en la flor de la vida, i tinc ganes de fer moltes i moltes coses…. però jo no decideixo…. Espero que Déu em concedeixi molts anys més, i vegi créixer els meus fills i pugui fer-ho al costat de la meva dona.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
