ORDINO
- Ajona analitza la situació de Secnoa i els objectius per aquesta temporada Foto: TONY LARA
No fa ni quatre mesos que va assumir la difícil tasca de dirigir una estació ben valorada, amb una excepcional imatge de neu abundant, però que acumula pèrdues any rere any perquè no acaba de trobar el seu lloc entre l’oferta del país. El principal problema són els accessos, i precisament és aquí on Xabier Ajona, el nou director, ja ha començat a actuar. Una millor coordinació amb el Govern i més efectius permetran reduir en un 80% els dies que l’estació tanca a conseqüència d’una carretera intransitable. La resta de mesures per reflotar l’estació ens les explica a continuació.
–¿Què trobarà de nou l’esquiador que aquest any vingui a Arcalís?
–Per començar tindrem un nou servei de lloguer de material a la zona dels Planells. El lloguer és una aposta forta d’aquest any: millorem el producte, ja que incorporem material nou, i també el servei. A banda d’això estem canviant l’oferta de restauració als Planells. Fins ara predominava el concepte fast food, que desapareix. Hem canviat la decoració, la carta, i el sistema de servei.
–¿Quins són els objectius d’esquiadors per a aquesta temporada?
–Ens encantaria poder arribar als 200.000 esquiadors. Venim de diversos anys d’estar per sota, afectats per diversos aspectes, com problemes amb els serveis. Estem conscienciats que el primer canvi que podem generar està en nosaltres mateixos envers el client. Espero que la gent pugui notar això des de l’inici de la temporada.
–Per les condicions de bona neu d’Arcalís, preferiu que nevi poc?
–Per un costat és veritat que ho preferim. Els anys bons d’Arcalís són els que a la resta neva poc. Però també és cert que si nosaltres millorem la nostra oferta no ens veurem tant afectats quan hi hagi molta neu arreu. El nostre objectiu no pot ser tenir bons anys quan a la resta no hi hagi neu. Volem fidelitzar el client de manera que quan hi hagi neu, aquest no vulgui marxar a un altre lloc.
–Fa ja tres mesos que és aquí, ¿quina valoració fa del que ha trobat?
–El que més m’ha sorprès ha estat el compromís del personal fix des que els vam plantejar els canvis en la manera de treballar. I segon, m’ha sorprès que Arcalís, per la dimensió d’estació que és, comparativament amb d’altres estacions del Pirineu està molt bé. Tenim una estació amb 450 hectàrees de domini esquiable. A més, les instal·lacions i les inversions fetes fins ara són molt bones: la restauració, els remuntadors, la superfície d’innivació, l’equipament de maquinàries… Les grans inversions estan fetes. El que s’ha de fer és replantejar-nos com organitzar els recursos per treure’ls millor resultat. Després hi ha d’altres coses que costen menys diners, com la senyalització o la part externa, que es veu més descuidada que la part interna de l’estació.
–¿S’ha reduït plantilla?
–No. Ho vaig dir des del principi. Podria haver-hi canvis a l’equip. I n’hi ha hagut. De sortides hi ha hagut la del director, el cap de pistes, el cap de canons i el director de l’escola, és a dir quatre. I d’entrades el director nou de l’escola, la meva i dues persones més, així com un eventual que fa tasques petites i la reintegració d’una persona que portava anys d’excedència. És a dir han sortit quatre i han entrat cinc en la plantilla fixa, i a més hem guanyat un eventual. Vaig dir que podria haver-hi reestructuracions, però no reducció. Sí que és cert que hi ha equips o parts de l’equip que estan sobredimensionats però també parts infradimensionades. Hem d’aconseguir un millor resultat aprofitant els recursos que tenim.
–Posi’m algun exemple…
–Ens estem plantejant la manera que Creussans tingui més dies d’obertura. Ha estat de sempre una de les grans crítiques. Però si volem obrir més dies haurem de tenir en compte que cal fix un pister per seguretat, i potser ens fa falta un personal de remuntador més. I aquestes persones hi seran, per assegurar que podrem obrir i no dependre de si algú està de baixa o de festa. A més, en general estem accelerant tot el procés d’obertura de Creusants perquè la màquina que ha de pujar a alliberar la cadira quan s’encalla per la neu ho pugui fer d’una manera més ràpida. Per tant tornem al mateix; aprofitar d’una manera diferent els recursos que ja tenim per aconseguir resultats més positius.
–Les persones que han marxat, ¿és perquè que calia renovar la plantilla?
–És normal que quan arriba un director nou a l’estació intenti adequar l’equip al pensament de com ha de funcionar l’empresa. Això és com els equips de futbol. Arriba un entrenador i ha de confiar en l’equip, potser amb una part del que ja hi era i amb una part nova. Hem intentat buscar un millor funcionament i buscar gent més orientada als objectius que m’estic plantejant. També hi ha un tema de confiança.
–¿Quina ha de ser la relació de Secnoa amb Emap? ¿I amb Vallnord?
–Vallnord com a marca és molt potent, però nosaltres estem en una etapa en què ens hem de plantejar com millorar els resultats. Arcalís té una sèrie de problemes, Emap té els seus particulars. I aquests problemes no els podem acotar exclusivament al que és l’estació. Hem de mirar les opcions que són millors per cadascuna de les empreses, i ho decidirem els propers mesos. Jo crec en Vallnord però també crec que hem de plantejar i generar alguns canvis que ens facin més forts a totes dues empreses. I això afectarà d’una manera o altra a Vallnord en el seu conjunt.
–És a dir, ¿mirar d’una manera més individualista?
–Pot ser una de les opcions. El que està clar és que Vallnord és una marca molt forta i que a ningú li interessa perdre-la. Però també és cert que el mercat evoluciona i que nosaltres hem de tenir molt ben identificada quina és la nostra competència. Arcalís, dins de Vallnord ha de tenir prou notorietat perquè el client identifiqui que hi ha una oferta que li interessa. I que no li passi per alt o que li arribi una oferta que no es correspon al que ell està esperant. Hem de trobar el punt d’equilibri per aprofitar la potència i la marca de Vallnord però també la complementarietat d’Arcalís. Haurem de treballar d’una manera diferent a com ho fèiem fins ara. Però això no vol dir un trencament de Vallnord o vendre forfets per separat.
–¿I la relació amb Grandvalira?
–Des que he arribat m’he centrat molt en la gestió de Secnoa. Per això amb Grandvalira la relació s’està circumscrivint amb les relacions amb Ski Andorra. Les relacions són correctes i no tinc cap problema. Hem fet les presentacions conjuntes i a partir d’aquí, després en el dia a dia, això és un partit de futbol. La realitat és que tots tres dominis i dues marques som totalment complementaris. A partir d’aquí, plantejar les coses en una clau de competència absoluta crec que no és el més positiu ni per nosaltres com a estació, ni pel país com a destí.
–¿És partidari d’intentar unir Arcalís amb algun giny mecànic?
–Primer hem d’ordenar Arcalís i aconseguir que sigui sostenible. El problema que té Arcalís no és que no hi hagi un giny que faciliti l’accés. No tenim un nucli urbà amb milers de llits a peus del giny. I les experiències que hi ha al Pirineu amb aquests tipus de ginys és que, o hi ha un volum important de llits al peu, o no és sostenible. Avui per avui plantejar la inversió d’un telecabina, i després de fer estudis per determinar quantes persones transportaria en relació a la inversió que s’ha de fer, no surt a compte. I en canvi quan veiem la inversió que representaria fer un freebus, al final potser el millor telecabina és anar a buscar els clients als hotels. És a dir, abans de fer una inversió com aquesta hi ha moltíssimes coses a millorar: seria ideal poder desenvolupar una zona de debutants a la base, millorar la innivació o poder millorar l’experiència a l’arribada, de manera que hi hagués un gran espai cobert on centralitzar els serveis i que el client no hagués d’estar a la intempèrie quan es canvia.
–Després de veure els números de l’estació, ¿manteniu l’objectiu d’arribar a l’equilibri zero en 2-3 anys?
–Sí. Aquest any tornarà a ser difícil. Vaig arribar al setembre i hi ha una part de la gestió de l’estiu que ja estava feta, també les seves despeses. Però si l’estiu que ve el plantegem d’una manera diferent, si comencem a treballar el posicionament de Vallnord d’una manera més acurada, si millorem la gestió de l’estació, ja podrem estar parlant d’una situació econòmica molt diferent.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
