- Foto: ÀLEX LARA
–L’esportista neix o es fa.
–Les dues coses. S’ha de tenir un talent i il·lusió per poder fer una cosa i a base de treball i esforç és quan arribes a explotar-lo.
–Qui és el seu ídol d’infantesa?
–Johann Cruyff.
–I el seu ídol actual?
– Entre cometes, el Kilian Jornet. Amb l’edat ja no tenim tantes referències, però és algú a qui admiro. I té compromís amb el dret a decidir.
–Que el motiva a aixecar-se cada dia?
–La família i l’empresa.
–Té confiança en el futur?
–Molta. A nivell personal i sobretot de país. La marca Andorra ven.
–Es dedica plenament a l’esport o té altres feines?
–Tinc diverses obligacions i vocacions. La feina diària és el Rebost del Padrí, que m’agafa el 80% del dia, i la resta per família, amics i rugbi.
–A part de dedicar-se al rugbi, té alguna afició?
–He fet molts anys arts marcials. Dels 22 al 32. Ara en tinc 51 i si m’enfado, crec que podria aixecar la cama fins a la barbeta. Al futbol també, havia jugat a Primera Regional amb l’Atlètic Segre i el Sudanell. Al rugbi havia jugat amb l’institut a Lleida perquè fèiem intercanvis amb el Lycee de Foix i Carcassonne i jugàvem partits de futbol i rugbi. Allà em va començar a enganxar.
–Un petit plaer diari?
–Veure la família.
–Que el treu de polleguera al camp de rugbi?
–La manca de compromís. És principal per la vida, sigui esport o el que sigui.
–Tres valors fonamentals?
–Honestedat, rigorositat i sobretot serietat i/o compromís.
–Creu que a Andorra la feina dels esportistes té prou reconeixement?
–No. Les institucions s’haurien de comprometre més. Un esportista que sacrifica la infantesa i no té temps per estudiar, se l’hauria de donar una sortida quan es retiri. Es com una beca de jubilació esportiva, una recompensa del teu país. Països com Itàlia, França o Àustria ho fan.
–Quines mesures polítiques creu que l’ajudarien en la teva activitat?
–En la feina, més suport al teixit empresarial. En el rugbi patrocinis, sobretot amb la base. El rebost del padrí ho fa amb el rugbi i d’altres esports.
–Quin consell donaria a un jove?
–Que sigui tossut i insisteixi en la seva dedicació diària. Aquesta fórmula no falla, però és difícil aplicar-la.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
