- Foto: TONY LARA
Treballa al sector privat des de fa 45 anys i afirma que la política no ha estat mai una professió per a ella, sinó una filosofia de vida. De fet, Isabel Lozano defensa com a qualitat bàsica per a tot polític, la vocació de servei a la ciutadania, i no la vocació de servei als interessos personals. Entre les coses que li agradaria fer si mai en té la oportunitat destaca un program d’atur zero. Entre les coses que la treuen de polleguera, les injustícies arriben en primer lloc, però tampoc no suporta que li diguin que tots els polítics són iguals.
– El polític neix o es fa?
–Abans del Ronald Reagan pensava que un polític neixia…
–Com va arribar al món de la política?
–Per utopia, per lluitar per la llibertat i la democràcia i en el cas concret d’Andorra pels drets dels residents. Així als disset anys vaig començar de manera clandestina al PSUC i treballant en la creació de l’Associació de Residents d’Andorra ( ARA).
–Què la motiva a aixecar-se cada dia del llit?
–Tot! La família, els meus gossets, els amics, el treball i fins i tot el sol, la pluja i la neu.
–Té confiança en el futur?
–Sí, sempre he pensat que el demà serà sempre millor.
–Creu que deixarà un país millor als seus fills que el que vostè va trobar?
–En molts aspectes sí: l’accés a la nacionalitat, una constitució ( malgrat consideri que és necessari plantejar algunes reformes) i més consciència sobre la justícia social i la protecció del medi ambient. Ara bé, actualment tenim nous reptes polítics i socials com la democràcia representativa i participativa o la sortida laboral a la generació més ben preparada.
–Abans de ser política, quines feines i quines professions va fer o exercir?
–La política no ha estat mai per mi ni una professió ni un «modus vivendi». La política és per mi una filosofia de vida. Fa més de 45 anys que treballo en el sector privat.
–Compagina la feina amb alguna afició?
–Les meves aficions són la lectura i la jardineria.
–Un petit plaer diari?
–Molts petits plaers: escoltar la ràdio de bon matí mentre fumo la primera cigarreta, llegir la premsa mentre esmorzo i una sèrie policíaca mentre faig la bacaina al migdia.
–Què la pot treure de polleguera?
–Les injustícies, la ignorància, la indiferència.. I els que diuen que tots els polítics som iguals.
–Crisi econòmica o de valors?
–Les dues i totes dues contribueixen a augmentar les diferències entre rics i pobres.
–Quin és el seu polític de referència?
–Depèn de les circumstàncies i el moment polític. De jove admirava Ernesto Che Guevara, Santiago Carrillo i Gregorio López Raimundo.
–Tres valors fonamentals que li demanaria a un polític que comença:
–Honestedat, il·lusió i servei als ciutadans ( i no als interessos particulars).
–Quins són els valors fonamentals que defensa des del seu partit?
–La Justícia social, la igualtat d’oportunitats, la solidaritat i la llibertat, la preservació del nostre entorn i la democràcia participativa.
–Tres mesures que li agradaria implantar si les urnes li donessin l’ocasió de fer-ho .
–Un programa «atur zero», augment del salari mínim i un pla de jubilació que permeti garantir una vida digna.
–Quin consell donaria a un jove polític o una jove política?
–Cal ser utòpics per avançar i cal tenir les espatlles ben amples per continuar.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
