Membre impulsor del Fòrum Nacional de la Joventut d’Andorra, és un exemple que, amb només 22 anys, es pot ser un tipus amb iniciativa i amb el cap ben moblat. Graduat en Dret i, actualment, cursant Ciències Polítiques, el Roger dóna veu i abandera les inquietuds del jovent del Principat. Ara, juntament amb la resta de companys, prepara la segona Assemblea del Fòrum Nacional de la Joventut d’Andorra en què han de quedar aprovats els estatuts. / Per IVÁN ÁLVAREZ
–Quina és la seva afició preferida?
–Llegir i córrer. Són dos coses vitals i indestriables.
–Un petit plaer diari.
–El colacao de cada matí. Son ja més de vint anys i sembla que el cafè no l’ha pogut substituir.
–Què li agrada d’Andorra?
–L’Escola Andorrana, un dels projectes més engrescadors i més ben portats del país.
–I el pitjor?
–El nou forn incinerador de la Comella, un dels projectes menys engrescadors i més mal portats del país. Sap que ara potser haurem d’importar deixalles de l’exterior per culpa d’una decisió del passat?
–Quin és el seu racó preferit del país?
–La nova plaça del Consell General: un espai on hi conviuen harmoniosament passat i present. A més a més, de dia es pot veure la meva estimada Comella i amb la il·luminació de nit i les figures de Plensa, la plaça es transforma.
–Recicla?
–Fins i tot abans de la creació del Pla Nacional de Residus, a casa ja intentàvem reutilitzar. En aquest sentit, no recordo quan no reciclava
–Està d’acord amb pagar l’IRPF?
–Si cobrés 24.000€, estaria encantat de contribuir. Crec en un impost progressiu que faci que qui més en té, contribueixi més. En aquest sentit, considero que Andorra ha de gaudir d’un IRPF i model fiscal més progressius dels actuals. Així mateix, crec que aquest és o hauria de ser un dels pilars del fet de viure en societat.
–Algun cop ha pensat en marxar a treballar a l’estranger?
–Sí, tenint en compte la meva edat i estudis, algun cop he pensat en treballar una temporada fora d’Andorra per guanyar experiència professional i acaba de formar-me en tots aquells aspectes que un grau no et no et dóna. No obstant això, sempre he pensat en retornar a la meva societat tot allò que m’ha donat
–Li satisfà el model sanitari?
–Bona pregunta. Només li diré una cosa: es pot optar per molts models, però cap que posi en dubte la salut pública com un bé universal. En aquest sentit, hem de fer un salt qualitatiu d’un bon sistema sanitari que tracta les malalties, cap a un sistema de salut, que tracta les malalties dels pacients, però respon alhora a les necessitats de salut de la població.
–Comprar a Andorra és barat?
–Comprar productes que tenen una gravació superior als països veïns és més barat. Els de primera necessitat, no li puc assegurar.
–Li interessa la política?
–Estudio Dret i Ciències Polítiques. És a dir, no només m’interessa, sinó que la llegeixo, l’estudio i des de la meva posició, intento participar-hi. Crec que si no vas a la política, tard o d’hora ella ve cap a tu.
–Se sent inquiet sense el mòbil?
–No, al revés em tranquil·litza no haver-lo de necessitar. No obstant, com li he dit, crec que en la societat actual és quelcom necessari.
–Quin és el programa de televisió que més li agrada?
–Polònia de TV3. Temporada rere temporada, sublim. Sóc partidari de fer-ne un a l’andorrana. Crec que seria una bona eina per aproximar la política a les ciutadanes.
–Té por a la mort?
–No tinc por al que no conec. Això sí, si ella m’ho permet, m’agradaria acomiadar-me primer dels qui més estimo.
–Creu que després hi ha alguna cosa més?
–Crec que la vida és massa maca i ben feta perquè no hi hagi res després. A tothom ens agrada la idea de trobar-nos en un altre lloc, no?
–Practica esport, quin?
–Córrer. En referència a la pregunta anterior i recordant el gran Jornet: córrer o morir. Tot i que no tinc ni la sola de la sabata el seu nivell.
–Intenta estalviar?
–Tinc la gran oportunitat d’estudiar a fora i a més a més, dues carreres. En aquest sentit, em sento un privilegiat i intento estalviar tot el que puc per contribuir a casa.
