Des de la seva pròpia experiència i amb els coneixement com a psicòloga, Assumpció Lluís dinamitzarà i orientarà a partir d’octubre el taller interactiu ‘Grup de Pares Adolescents’. On es tractaran alguns dels temes que més preocupen als adults amb fills joves; com la sexualitat, els estudis, la influència dels amics o les xarxes socials.
–Què es tractarà durant el taller?
–A grans trets, tractarem perquè l’adolescent és com és i perquè ells reaccionen com reaccionen. I si hi ha alguna cosa que poden canviar els pares a través de conèixer una mica més els seus fills adolescents.
–I més concretament?
–Bé, en els tallers jo sempre plantejo un primer tema, i després, en funció dels pares, conduïm les sessions amb els temes que ells plantegen. El primer tema que proposo són les peculiaritats dels adolescents, la conducta i les característiques de l’adolescent. Perquè de vegades, hi ha coses que s’atribueixen a l’adolescent i no tenen res a veure amb ell, tenen més a veure amb la societat que tenim avui en dia o amb el consumisme, per posar algun exemple. I una vegada posicionades les peculiaritats dels adolescents, els pares plantegen els temes.
–Hi ha alguna preocupació comuna en els pares?
–Sí, en la majoria dels tallers surten temes com l’educació dels adolescents, els amics, les xarxes socials, els possibles bullyings, els canvis que pateixen o el desinterès general pels estudis –perquè normalment, prioritzen altres coses i hi pot haver una davallada en l’escola–. També preocupa molt el tema de l’alimentació, sobretot en les noies, lligada també al canvi que pateixen en el cos i de personalitat. O el fet de si els seus fills tindran una bona autoestima o si seran prou forts per afrontar els diferents canvis.
I és que normalment, l’adolescent, per molt guapo que sigui, mai es veurà així, perquè d’entrada, es sent estrany amb ell mateix. I aquest, és un dels aspectes que treballem bastant. Evidentment, als pares també els preocupa la sexualitat, l’alcohol o el sortir de nit. Però depèn una mica de l’edat dels adolescents, perquè si els pares que venen tenen fills més grans, surten un temes, i si són petits, uns altres.
–És cert que es tendeix cada cop més a la sobreprotecció?
–Estem en l’era de la sobreprotecció màxima. Sobreprotegir simplement vol dir fer alguna cosa que l’altra persona pot fer per ella mateixa. I si ho fem nosaltres, no n’aprendran. Des de la més bona voluntat, els pares fan coses que podrien fer els fills perquè no vagin t’han aclaparats. S’els avisa constantment perquè no arribin tard, se’ls fa la motxilla perquè no es descuidin res o se’ls acompanya a l’escola per assegurar-se que tot va bé… I la finalitat és bona, però realment, això no ajuda als fills.
–I una falta d’atenció també afecta?
–Sí, el fet que hi hagi una desatenció marcada per part dels pares, pot provocar que l’adolescència sigui més cridanera o més aparatosa. Tot i això, l’adolescent –encara que no tots– pot fer alguna gamberrada sense que sigui derivada d’una falta d’atenció. I és que els pares més atents es poden trobar també amb un fill que fa gamberrades, i això no significa que reclami atenció.
–Hi ha alguna alerta clara que indiqui que hi ha un problema?
–Cada cas és bastant particular, però els pares potser s’haurien de preocupar quan hi ha un desinterès total i absolut per tot i l’adolescent s’aïlla totalment del món. Perquè normalment hauria de ser al revés, els joves busquen estar connectats sigui informàtica o presencialment amb els altres, per a ells, els amics són els que més compten, i sovint necessiten també la música o Internet. I un desinterès per tot, pot indicar que hi ha algun problema i caldria consultar-ho amb un professional per veure si està passant alguna cosa. Però perquè s’encengui l’alarma, el desinterès ha de ser un comportament continu, no d’un dia o dos.
