Agafem l’Albert a Menorca «prop de Ciutadella» on intenta gaudir d’uns dies de desconnexió. Parla amb emoció dels reptes que té per endavant i orgullós de com, mirant enrera, ha crescut aquell projecte que va engegar amb Marc Colomines fa quatre anys. Alca Films és la seva dèria, la seva vida i la seva feina. Presumeix de guanyar-se la vida amb el que era, inicialment, el seu hobby i això, malauradament no tothom ho pot dir. Un privilegiat i un enamorat de la seva professió.
–Quan va arrencar Alca Films?
–Va néixer d’una idea que ja teníem al cap amb el Marc Colomines. Fèiem feines junts i sempre dèiem de formar una empresa. La idea es va solidificar i la vam crear. Al principi erem només ell i jo i ara ja som 14 persones i amb una oficina oberta a Barcelona.
–Us heu de moure a cavall entre Andorra i Barcelona?
–Sí, clar, els dos. Tenim molts clients de fora com Red Bull, Ron Barceló o Mango i per un tema de logística i comoditat vam decidir obrir l’oficina a Barcelona més centrada en motion graphic i mapping. Aquí, a Andorra, fem més realització de publicitat i producció.
–Al principi això era només un ‘hobby’…
–Totalment. Em vaig apassionar, ficar i comprometre tant en la meva feina que una afició ha acabat esdevenint la meva feina. Al final estic fent el que m’agrada i cobrant. Visc d’això i és un plaer enorme perquè no ho vaig buscar. Poc a poc es va anant convertint en una feina i ara en una obligació.
–Quins projectes té ara?
–Ara estem bastant liats amb els festivals d’estiu. Hem estat a Almería, a Los Álamos a Málaga i hem fet Cirque du Soleil que, casualment, ens han agafat per gravar amb ells a Mèxic. També fem molta publicitat amb grans marques.
–Què el motiva a aixecar-se cada dia del llit?
–La meva feina i la família. La feina em motiva i la família em fa aixecar.
– Un petit plaer diari?
–Sincerament, editar. En serio, m’encanta la meva feina i poques coses em proporcionen més plaer que seure i editar.
–Què li agrada d’Andorra?
–El boca a boca. Normalment quan fas alguna cosa tothom se n’assabenta. Així que pot anar molt bé si fas bé la teva feina.
–I el pitjor?
–Potser que falta una mica d’oferta lúdica pels nens, per passar la tarda.
– Quin és el seu racó preferit del país?
–El Celler d’en Toni. Quan vull estar sol i tranquil, me’n vaig allà a dinar i no necessito res més. No sóc gaire de muntanya, la veritat.
–Recicla?
–Sí tot el que puc. Tinc els contenidors lluny de casa, però ho faig.
– Està d’acord amb pagar l’IRPF?
–Estigui o no d’acord és el que hi ha. Si ho pogués evitar, evidentment, no ho pagaria, però s’ha de fer.
–Li satisfà el model sanitari?
–Els cops que he hagut de fer-lo servir he quedat molt content, tot i que molta gent es queixi.
– Comprar a Andorra és barat?
–No, gens. Quan haig de fer la compra, se’m fa difícil fer-la aquí perquè és molt car. I, a més, hi ha moltes diferències de preu entre un lloc i un altre.
–L’interessa la política?
–Si està ben feta, sí. A Andorra més que un partit votes a una persona.
–Se sent inquiet sense el mòbil?
–No puc sobreviure sense ell. Per l’empresa és indispensable.
–Programa de TV que més li agrada?
–No miro gaire la tele, però em quedo amb l’APM.
– Practica esport? Quin?
–Faig snow, esquí i pitch & putt. I ser pare! Aquest sí és un esport dels bons.
