Cédric Gracia (Pau, 1978) porta 11 anys vivint a Andorra, i 10 de manera permanent. És un dels màxims implicats en el Vallnord Bike Park i en la celebració dels Campionats del Món, que es disputen la primera setmana de setembre, ja que n’és el director tècnic del circuit. Sempre està pensant en el millor per a Andorra i per a l’evolució del BTT al país, del qual n’està enamorat.
–L’esportista neix o es fa?
–Jo em vaig fer esportista, ho necessitava. Si no faig esport vaig malament perquè tinc massa energia, i si no la gasto sobre la bici em torna boig. L’esport per a mi és molt bo.
–Qui és el seu ídol d’infantesa?
–Michael Jordan. Del meu esport no mirava a ningú en concret, no sé per què. El meu ídol era Jordan perquè simplement era el millor, sobretot quan treia la llengua a fora.
–I la seva referència en l’actualitat?
–Ara estic seguint molt a Marc Màrquez. És un nen que es comporta sempre com a tal i ho ha guanyat tot. El veus pel carrer i sembla que no ho ha fet i això crec que li ve d’una bona educació. També m’agrada Valentino Rossi.
–Què el motiva a aixecar-se cada dia del llit?
–Entrenar, actualitzar les xarxes socials amb tot el que faig, perquè m’agraden molt, i també fer pel·lícules de bicicleta. M’encanta fer tonteries amb la bici.
–Té confiança en el futur?
–Aquí a Andorra sí, però a fora no. Veig bastants problemes a tots els altres països. Hi ha gent que ho té tot i molts altres que no tenen res. I ara amb el merder de Grècia també… Espero que nosaltres siguem prou llestos per seguir així, perquè amb el tema de BPA hem de vigilar. És difícil de provar que som bons, però un error i se’n va tot a norris. Crec que és un país molt bo, i hem de cuidar-lo.
–Es dedica plenament a l’esport o té altres feines?
–Estic amb l’esport al cent per cent, però tinc altres coses. Tinc una agència de material de bicicleta, amb una oficina a Taiwan, un bar amb set amics que serveix com a after ride, per a després d’un dia de descens. També ara treballo de director tècnic de pista amb Vallnord.
–A part de dedicar-se al ciclisme, té alguna afició? Quina?
–Els cotxes m’agraden. M’hagués agradat ser en alguna competició d’automobilisme. Vaig provar un Fórmula 1, el Virgin que portava Jenson Button el 2009 amb el que es va convertir campió del món a Budapest. Em vaig quedar a 1,3 segons dels temps de Felipe Massa i es van quedar parats. Però em van dir que havia començat tard, i l’única cosa que podria fer ara seria el DTM, si algú et paga. M’han agradat els cotxes des de petit, tot el que és la Fórmula 1, però no els ral·lis. No tinc les mans per fer el que fa l’Albert Llovera, ell té mans d’or. El que m’agrada és l’asfalt i els circuits.
–Un petit plaer diari?
–Menjar a restaurants. No m’agrada menjar a casa, però ara he descobert una carn d’aquí d’Andorra, i tinc un problema amb ella. Crec que menjo cinc quilograms de carn cada setmana. M’agrada massa.
–Què el pot treure de polleguera en una competició?
–Un problema tècnic, perquè el dia que estàs en forma i se’t trenca la cadena o alguna cosa així fa mal. No és culpa de ningú i molesta.
–Tres valors fonamentals que li demanaria a un ciclista?
–Dir la veritat, tenir modèstia, és a dir, no pensar que ets el rei en alguna cosa, i també recordar d’on vens. Molta gent es fa famosa i no pensa que fa 10 anys no era ningú.
–Creu que a Andorra la feina dels esportistes té prou reconeixement?
–En el meu cas estic content perquè sempre m’han ajudat i estan contents quan fas alguna cosa per ells. Crec que el mateix passa amb altres, com per exemple l’Albert (Llovera). Per a mi ell és l’icona d’Andorra, és una màquina. També Àlex Antor d’esquí, són els que conec d’abans de venir. I ara hi ha Mireia Gutiérrez i Lluís Marín, i crec que han d’ajudar a aquests nois perquè són molt bons.
–Quines mesures polítiques creu que l’ajudarien en la seva activitat?
–Que em donin més diners per aquí a Vallnord i que pugui fer més esdeveniments [riu]. Les coses no són gratis, però al final el benefici és enorme.
–Quin consell donaria a un jove esportista?
–Que mai deixi l’escola. La meva mare era molt dura amb això perquè jo sempre estava pensant en la BTT i em deia que fins que no fes la feina la bicicleta es quedava al garatge. S’han d’acabar aquestes coses sempre perquè si no surt res en l’esport, la vida es farà molt dura.
