Però les coses posteriorment no van anar com li hagués agradat i tot va acabar desembocant en la seva marxa aquest estiu. Entremig van anar succeint-se esdeveniments, alguns gens esperats, com rebre recentment la confirmació que no seguiria, quan Solana s’havia compromés a que seguís formant part de l’equip un any mes. «No m’ho esperava. Fa dos mesos em va dir que em volia renovar, que sóc un home de club i que continuaria. M’ha dolgut que hagi estat d’aquesta manera». Del director general és de l’únic que en té queixa, perquè l’entrenador, Joan Peñarroya, «sempre m’ha respectat molt» tot in que no l’hagi fet jugar, mentre que amb el president, Gorka Aixàs, «sempre he tingut un tracte excel·lent». De l’actitud de Solana n’està decebut, ja que «em va oferir la renovació i després m’assegura que l’havia malinterpretat. Diu coses que no són certes».
Acabada la temporada de l’ascens va començar a veure que no tot tindria el camí que tenia plantejat. Aquell estiu va rebre quatre ofertes de conjunts de l’ACB. CAI Saragossa, Bilbao Basket, Baloncesto Sevilla i UCAM Murcia van tractar d’incorporar-lo per reforçar les seves plantilles, però Trias tenia la clara convicció de quedar-se al Principat. No només pel projecte, sinó perquè el seu contracte quedava directament renovat amb l’ascens confirmat. La sorpresa del jugador va ser quan Solana li va dir que acceptés la proposta aragonesa i que fitxés pel CAI: «Em va assegurar que creia que havia d’anar-hi, que era el millor per a mi. Allí vaig veure que hi havia alguna cosa que no rutllava».
El comiat no és gens com li hagués agradat al gironí. «Em sento com si jo hagués complert la meva meitat del pacte i ells no ho han fet. Me’n vaig dolgut. No s’han complert les expectatives que hi tenia posades», exposa, el que comporta que amb Solana «m’he sentit traït, dolgut i estic molt enfadat». Sobretot per tot el que ha donat pel club, i per l’aposta que va fer en el seu dia per venir a Andorra: «No he rebut el que em pensava que em tocava». Del que no renuncia és del suport i l’estima que ha rebut durant les dues temporades al MoraBanc: «Em quedo amb un gran record d’Andorra i la seva gent». A més, a la plantilla i el cos tècnic deixa amics, «gent fabulosa i a la que molts els trobaré a faltar».
El futur més immediat és del tot incert. Trias no té ganes de moure’s de Catalunya per seguir jugant, per ser a prop de la família, ni la seva intenció és tornar a jugar a LEB Or. La situació actual encara és fresca i necessita situar-se, pel que vol conèixer quin és el panorama esportiu que se li presenta al davant i valorar que és el que li convé. Amb el seu agent comprovarà quines són les opcions que se li presenten. Però fins i tot, amb 34 anys, es planteja la retirada i posar fi a la seva carrera esportiva després d’haver guanyat tots els títols possibles a nivell de clubs: «Tot m’ha vingut de sobte. Hagués estirat un any més si m’hagués quedat a Andorra. No tinc molt clar el que faré, si continuar jugant i bé plegar. No descarto el retirar-me».
