No estranya entre els habitants d’Encamp veure algú moure un tros de ciment –amb pinta de no tenir precisament pes de ploma sinó de plom– a l’aparcament «horitzontal» del Mitjorn. «Faig servir habitualment aquest pàrquing perquè és més econòmic, però no sé si no em sortirà més a compte passar-me’n a un de privat, ja que al final, amb el temps, el que hauré de fer és canviar el sistema d’amortització», explicava un client que habitualment usa instal·lacions. El mateix reconeixia que «d’acord que no el mantinguin en les condicions que tenen els pàrquings de pagament, perquè tampoc no seria just, però crec que s’hauria de tenir una mica més de cura d’un espai situat a tocar d’un edifici com és l’Hotel Rosaleda».
Els caps de setmana i malgrat sigui conegut per tothom que, ara per ara, Encamp és més desert que poble, les zones verdes i blaves s’omplen a vessar per l’arribada de turistes que fan estada als hotels que queden a la parròquia. L’Òscar, resident a la vila i qui també recorre a aquest pàrquing «per l’estalvi que suposa respecte de l’ús d’un garatge particular», no es queixa per ell «perquè al cap i a la fi podria pagar una quota mensual per al que es troba just davant, també públic però tancat i on sempre hi ha places» El problema és que «té un preu abusiu tan per al turista com per als residents», tenint en compte que es tracta d’una «població pràcticament dormitori».
Els usuaris no es preocupen pel mal estat d’aparcaments com el del Mitjorn o el del Riu Aixec, situats a escassos metres l’un de l’altre, per les molèsties que els puguin causar a ells mateixos; el turista, tresor preuat i escàs actualment a la parròquia, és el subjecte comú pel que mostren amoïnament. Una de les clientes que quotidianament empra aquestes instal·lacions és del parer que «ja que només oferim un lloc on dormir perquè poc comerç hi ha, com a mínim podríem fidelitzar-los amb aquests detalls».
Els residents d’Encamp manifesten el seu descontent amb la gestió d’aquests espais públics. No només per les conseqüències en què pot derivar per al vehicle sinó també per la imatge que els visitants s’enduen del poble: vehicles estacionats desordenadament, gent movent trossos de calçada perquè no facin malbé la part de baix dels turismes, haver de fer cabrioles per esquivar uns forats de dimensions importants… Els usuaris d’aquests aparcaments amb irregularitats no volen «que s’anivelli en la seva totalitat o s’hi facin franges, per esmentar algunes possibles millores» perquè això, d’altra banda i com és evident, «suposaria l’aplicació d’una quota de pagament». Únicament creuen que «si més no, s’haurien de tapar els grans forats que hi ha, perquè fa mal passar-hi per sobre i són impossibles d’esquivar; si n’esquives un passes irremeiablement per sobre un altre».
