Laura Martínez Alejo (Escaldes-Engordany, 1999) és la pubilla d’Escaldes-Engordany per als pròxims dos anys, en substitució de Cristina Ros, pubilla des del 2012. La Laura, de 16 anys, estudia gestió i administració i vol cursar psicologia per ser psicòloga infantil. Ara encara amb il·lusió la representació de la seva parròquia juntament amb l’hereu d’Escaldes-Engordany, Marc Velasco.
–Per què es va presentar a pubilla?
–Perquè fa deu anys ja vaig ser pubilleta i volia tornar a viure l’experiència però des d’un altre punt de vista. Em feia molta il·lusió! Ara tindré més responsabilitats.
–Què haurà de fer com a pubilla?
–Sortir als actes i viatjar per Catalunya i assistir a les eleccions dels altres pubillatges, amb el vestit tradicional i la banda de pubilla.
–Com va ser el procés de selecció?
–Un examen escrit sobre cultura d’Escaldes-Engordany, i després un examen oral davant d’un jurat. L’endemà s’organitza un sopar en què també et fan preguntes, i després ja se celebra la gala de proclamació.
–Reveli’ns alguna pregunta.
–Hi havia una part test i una altra de redacció i, per exemple, ens preguntaven les tradicions d’Andorra.
–Què en diuen les seves amistats?
–Les meves amigues no en sabien res fins que els ho vaig explicar!
–Quina és la seva afició preferida?
–Ballar! Estic a l’Esbart Santa Anna i també faig dansa moderna en una escola. Abans, a l’escola francesa, feia dansa, i he continuat les classes amb la professora.
–Què és el que més li agrada del país?
–Les esglésies romàniques i les vistes. També Caldea.
–I el que menys?
–La imatge que s’està donant ara de nosaltres…
–Té algun raconet preferit?
–L’església de Sant Romà d’Escaldes! És molt bonic, també de nit.
–Recicla?
–No… Ho intentaré.
–A vostè no li toca, però què en pensa que ara es pagui l’IRPF a Andorra?
–És normal, si la resta de països ho fan…
–Per estudiar marxarà fora? Pensa quedar-se a treballar fora o voldria tornar al país?
–Sí, però voldré tornar aquí a treballar, de psicòloga infantil.
–Què li sembla el model sanitari?
–Penso que a urgències de vegades et fan esperar massa estona, sort que acostumen a ser ocasions molt puntuals. I nosaltres tenim l’hospital a deu minuts però si vius al Pas de la Casa i és urgent…
–Creu que comprar aquí és barat?
–Sí, quan els hereues i pubilles van venir aquí ens van dir que tot era molt barat. Per a nosaltres és el normal, no ho veiem tan barat perquè no notem la diferència.
–Li agrada anar de compres?
–Sí, molt!
–L’interessa la política?
–La veritat és que no massa.
–No té ganes de votar?
–Sí, per donar la meva opinió, però tampoc em vull mullar.
–Està enganxada al mòbil?
–Sí, molt! Si me’l deixo a casa torno a buscar-lo!
–Què mira a la televisió?
–Supervivientes, els programes de telerealitat…
–Treballarà a l’estiu?
–M’agradaria treballar amb canalla, en un esplai o casal.
–Animi els joves a presentar-se al pubillatge d’Escaldes-Engordany?
–El pubillatge et permet viatjar i conèixer molta gent. Intentarem que no es perdi la tradició.
