n total de 31 empreses han presentat sol·licituds formals fins aquest dissabte a les 11 hores per accedir als crèdits del programa de finançament per cobrir les necessitats de liquiditat dels clients de BPA. No són gaires i l’Executiu esperava més peticions. Segons ha explicat el secretari d’Estat per a la Diversificació Econòmica, Josep Maria Missé, d’aquestes 31 demandes se n’han resolt favorablement cinc i una ha quedat denegada. L’import sol·licitat és d’uns 13 milions d’euros i, per ara, se n’ha autoritzat aproximadament 1,5 milions d’euros. Amb tot, una cinquantena d’empreses han demanat informació sobre els crèdits i podrien formular la seva demanda en els propers dies, ha reconegut Missé.
«Ve aquella empresa que té el cent per cent de la operativa de funcionament a BPA i s’ha trobat bloquejat», ha exposat el secretari d’Estat per a la Diversificació Econòmica, Josep Maria Missé. Així ha explicat que en els primers dies no s’ha registrat una afluència massa alta a la zona d’atenció als clients habilitada al costat de l’Actua Corner. «Les empreses andorranes tenen molt clares les necessitats de circulant i la demanda que fan de finançament és molt acurada a les seves necessitats», ha assenyalat.
31 sol·licituds / Així, fins les 11 hores d’aquest dissabte s’havien registrat 31 sol·licituds d’empreses clientes de BPA per accedir al programa de finançament habilitat pel Govern i que preveu destinar, en una primera fase, 45 milions d’euros a aquelles empreses que tinguin compromesa la seva capacitat de liquiditat. De moment, se n’han resolt favorablement cinc i una ha estat denegada. En dos casos més s’ha demanat més informació «per tenir prou elements per prendre una decisió», ha exposat Missé. La comissió encarregada d’analitzar les demandes segueix treballant en la resta de sol·licituds i s’espera que en els propers dies en puguin arribar més. I és que una cinquantena d’empreses més han demanat informació sobre la línia de finançament per poder acollir-s’hi.
L’import del total de sol·licituds és de 13 milions d’euros però per ara se n’han autoritzat 1,5 milions. En algun cas s’ha atorgat el cent per cent de l’import i en d’altres una part perquè tenen saldos disponibles en altres entitats o altres recursos, ha indicat Missé.
agraïment / La resposta dels empresaris fins ara és d’ «agraïment», segons Missé, per haver posat una solució ràpida a una problemàtica que pot ser important a final de mes.
Durant la jornada d’aquest dissabte un empresari va acudir al punt d’atenció, de manera que s’han rebut 32 sol·licituds en els dos primers dies.
A més, s’han examinat 19 de les demandes, de les quals se n’han autoritzat 12, se n’han negat tres i n’hi ha quatre demandes més en comprovació de dades o complements d’informació, ha informat el Govern.
El Govern ja va anunciar la setmana passada la creació d’un banc dolent que aglutinarà els actius nocius o «il·lícits» de Banca Privada d’Andorra (BPA), entitat que està intervinguda des de fa dues setmanes per suposat blanqueig de capitals procedents del crim organitzat .
Aquesta és una de les mesures que contempla el projecte de llei de reestructuració i resolució d’entitats bancàries que es presentarà aquesta setmana al Consell General per a la seva aprovació amb una tramitació d’extrema urgència.
Saboya va explicar que la llei permetrà passar a un esquema de banc bo i banc dolent que aglutini el negoci lícit i il·lícit de BPA, respectivament. Per a això, la consultora PwC treballa des de fa dues setmanes per a segmentar dos negocis.
Aquest marc societari permetrà estudiar diversos escenaris de sortida per a l’entitat: des de la seva venda o la represa de l’activitat total o parcial fins a la seva liquidació.
Fons propis del banc per afrontar la possible multa que imposin els Estats Units
Una de les grans preocupacions, a banda de clients i treballadors, és l’import de la multa que imposin els Estats Units. El precedents més recents són quan Credit Suisse va reconèixer haver ajudat a clients nord-americans adinerats a evadir impostos i va acceptar pagar una multa de 2.800 milions de dòlars a les autoritats dels Estats Units.
Va ser el primer banc en vint anys que es va declarar culpable d’un delicte als Estats Units i la multa més severa imposada a una entitat bancària des del 2009. En aquest any, el banc suís UBS va acceptar pagar 780 milions de dòlars per infraccions similars, encara que sense reconèixer la seva culpabilitat en els fets.
Ara, segons un mitjà espanyol, el Govern d’Andorra reserva els recursos propis de Banca Privada d’Andorra (BPA) per abonar la multa que li imposarà Estats Units per les activitats de blanqueig, segons han explicat fonts financeres que preparen la liquidació de l’entitat a El Confidencial. Els fons propis de BPA sumen 238 milions, tal com consta en la memòria anual de l’entitat intervinguda.
El pla té el suport de la totalitat de la banca i és assumit de forma parcial pel Govern. La iniciativa passa per liquidar de manera ordenada l’entitat, convertint els actius en tresoreria. Es considera que la major part dels actius de BPA no estan contaminats per l’activitat de blanqueig. Deloitte, l’auditor de BPA, assegura a la resta de bancs, al ministre de Finances Jordi Cinca i a Garrigues i altres assessors de l’Executiu que més del 80% de l’actiu es pot fer líquid amb total garantia gràcies a la seva bona qualitat. La gestió la farà una agencia pública nova similar al FROB que funciona a Espanya, que gestionarà el que ja s’anomena banc bo.
Segons una altra informació almenys tres nivells de l’administració dels EUA estan en disposició de multar Banca Privada d’Andorra (BPA). L’import conjunt de les sancions podria arribar a un màxim de 200 milions d’euros, encara que de moment tot són especulacions.
L’esperança de l’entitat i del mateix Govern és que l’amonestació acabi sent més petita, però fins el maig no se sabrà, quan finalitzin els 60 dies que el Tresor nord-americà va fixar per aclarir les presumptes infraccions. Hi poden intervenir el Departament de Justícia, l’Oficina de Control d’Actius Estrangers del Tresor i els fiscals de dos Estats (Nova York i Delaware) i del Districte de Columbia.
