El dramàtic duel entre els cocuers de l’ACB que es va disputar ahir al Poliesportiu va servir de teràpia per curar tots els mals. Es va posar fi a la mala ratxa, que s’ha allargat per deu partits, es va sortir de la zona vermella, es va veure un bon bàsquet, i va haver-hi conciliació entre l’afició, que en el darrer partit va xiular l’equip contra el Guipúscoa i ahir va dedicar una ovació amb tothom dempeus en els quinze últims segons. La grada del MoraBanc sap perdonar. Victòria per 80-64 davant el Manresa que a més dóna al BC MoraBanc Andorra avantatge en l’average particular, contrarestant el 88-80 de la primera volta.
Peñarroya va sorprendre ja d’entrada, amb un cinc inicial gens habitual format per Navarro com a base –fins i tot ho faria al segon periode, amb Schreiner també a pista–, el tàndem balcànic, Betinho i Jawai. A la targeta de presentació dels de Pedro Martínez hi havien, ja per intimidar de primeres, Roger Grimau i Sakic, els dos botxins en el partit de la primera volta, però en fred i amb la delicada situació de tots dos equips, els nervis van ser els primers símptomes de tots dos, que també és cert que en tres minuts ja s’havien posat les piles per entrar en una dinàmica d’intercanvi de cops que va durar fins qued van expirar els deu primers minuts.
Stojanovski va estar superb des del perímetre i d’ell van ser 10 dels 21 punts que van anotar els tricolors en aquest quart, fins que va entrar un Bogris a qui tothom va buscar a la pintura. Tres de tres va ser el seu bagatge sota taulells per a un MoraBanc que, vista la igualtat en defensa, se’l veia més centrat, amb més recursos ofensius, mentre que els visitants es van encomanar a Dewar, massa solitari, però un cirurgià de 6,75. La qüestió és que anar amb mitja marxa més va permetre al conjunt de Peñarroya tancar el primer acte 5 amunt (21-16).
De nou van aparèixer els nervis d’entrada fins que Poeta va trencar el gel amb dos triples i una penetració que provocava les taules (24-24, minut 14) i el partit tornava a agafar color.
A partir d’aquí arribaria el primer punt d’inflexió per al MoraBanc. Un parcial inicial de 7-0 es va anar perllongant fins un impressionant 16-2. Tot entrava. Dos triples de Green, un de Betinho, un 2+1 de Jawai i un palmeig de Trías. Tothom mullava, el Manresa no sabia a qui mirar quan li tocava defensar i això li va acabar generant dubtes també alhora d’atacar. 40-26 va ser la màxima renda. tot just abans que aparegués Hernández amb un parell de penetracions per aturar l’hemorràgia i anar al descans amb un encara molt favorable 43-32.
L’enorme esforç que havia suposat adquirir aquest avantatge va volar a la represa. La desconnexió va ser total durant més de tres minuts, amb una intencionada inclosa de Jawai enmig d’un parcial de 0-9 que significava el 43-41.
De nou pintava el lluminós intranquil·litzava i la resposta no podia ser millor. Va obrir foc Bogris amb un tir lliure, va seguir Bogdanovic amb un triple, va prosseguir Navarro amb un 3+1 i va rematar la feina ell mateix completant un alley-oop enviat per Schreiner, però sense esmaixar. El MoraBanc tornava a superar la renda dels deu punts (55-43) i obligava a Pedro Martínez a demanar temps mort per refer un equip que estava tocat. Els tricolors no van ser capaços d’escapar-se més per un parell d’imprecisions. Amb tot, la victòria estava ben encarrilada amb un 61-50.
Aquesta vegada, no va haver-hi daltabaix en el moment clau. De fet Stojanovski va entrar en el darrer quart amb una cistella des d’Skopje i el Manresa es va tirar tres minuts sense veure cistella davant una defensa tricolor implacable, disposada a qualsevol cosa perquè no se li escapés tota la gran feina feta fins llavors.
La veritat és que també va haver-hi un gran abús del triple (3 encerts de 9), alguns massa forçats, però el Manresa, tot i l’afany al final per almenys endur-se l’average, ni tan sols va arreglar el marcador. Es queda sol en el pou.
