Els governs poden fer les coses bé, malament o regular, però el més perillós és que amb l’enaltiment de la bona fi utilitzin mitjans que portin amb si l’enviliment dels funcionaris.
El primer símptoma de perversió va partir de la Direcció General de Trànsit, quan un descentrat va posar en marxa un sistema de complements dels quals es beneficiarien aquells membres de la Benemèrita que posessin més multes. No els millors, els més honrats, els que posen en perill la seva integritat física, els millors, en suma, sinó els astuts que embosquen en un lloc de previsible conflicte i, en un bon matí, es fan amb un talonari que justifica el seu complement i, alhora, els degrada en la seva funció.
L’últim símptoma és un complement ofert als inspectors d’Hisenda als quals se’ls pagarà un plus si recapten més dels 1.700 milions previstos per a l’exercici del 2015, entre el famoseig de futbolistes com Messi, Monedero, gent coneguda, amb una repercussió que acolloni al ciutadà. És a dir, l’inspector d’Hisenda, un tipus honrat, que es dedica a una acció tan lloable com la de la Policia o la Judicatura, se li pressiona pel mitjà més brut –el diners– perquè canviï la seva objectivitat i, més que perseguir el fraudulent, persegueixi al fraudulentillo, per tal que presenti un programa de televisió o sigui un actor que signa autògrafs.
Si aquest degenerat principi d’eficàcia l’apliquéssim a altres àmbits, és clar que el catedràtic hauria de cobrar un plus per suspendre a més alumnes (universitat pública) o donar més altes notes (universitat privada). M’imagino als jutges exercint la severitat per ficar a més gent a la presó, més anys de condemna per cobrar ell més; i l’inspector de treball, recompensat amb una gratificació per haver estat immisericorde amb les empreses, algunes de les quals hauran de tancar a major glòria de la manca de sentit comú. Em cal un element perquè aquesta societat esdevingui irrespirable: la delació. Cal despertar el delator que portem dins, a aquest miserable que s’amaga, perquè la delació està mal vista. Exaltem-la. Denunciem al veí. Preparem-nos per a l’odi i el ressentiment.
Per a més informació consulti l’edició en paper.