- Foto: el periòdic
Va néixer a Barcelona ja fa uns quants anys. Sobre l’any 75 va venir a Andorra i fins ara. Després de deixar la vida laboral ha pogut gaudir de formar part de dues associacions que li han donat molt més del que diu els hi ha pogut donar ella, tant l’Associació de Dones Migrants i d’Andorra, com el Centre de la Cultura Catalana d’Andorra del qual en aquests moments n’és la Presidenta.
–Afició preferida?
–És pot dir que la meva afició sempre ha estat ser al costat de les persones que poden necessitar alguna ajuda, sigui del tipus que sigui. M’agrada compartir estones amb converses de tot tipus i si és possible ajudar als infants en créixer en la seva fe.
–Què li agrada d’Andorra?
–D’Andorra m’agrada molt, sobretot la seva naturalesa i també la seva gent, quan la coneixes t’hi trobes molt bé.
–I el pitjor?
–Crec que encara costa molt que els nouvinguts entenguin les nostres particularitats. Tampoc m’agrada massa el fet que en tants pocs anys haguem crescut tant.
–Quin és el seu racó preferit del país?
–A mi m’agrada molt els racons que transmeten tranquil·litat i per a mi un dels millors és pujar a la Comella i veure la Vall.
–Recicla?
–Sí, encara que sense massa convicció, però si ens diuen que és necessari per alguna cosa serà.
–Està d’acord amb pagar l’IRPF?
–Això deu ser un afegit més al fet de anar esdevenint un país que es pugui afegir a la majoria de països del nostre voltant.
–Algun cop ha pensat en marxar a treballar a l’estranger?
–No, ara de cap manera, però quan podia treballar, tampoc.
–Li satisfà el model sanitari?
–Fins ara totes les vegades i han sigut unes quantes en que l’he necessitat ha respost les meves expectatives amb uns resultats molt bons.
–Comprar a Andorra és barat?
–Depèn del que vulguis comprar, amb tota seguretat hi han productes que tenen un bon diferencial amb altres països, però la vida de cada dia resulta més aviat cara.
–L’ interessa la política?
–I tant, crec que les persones ens ha d’interessar malgrat que moltes vegades ens pugui decebre, però la política és el viure cada dia i és cosa dels habitants de cada lloc.
–Se sent inquieta sense el mòbil?
–Sí, és un dels vicis que m’han atrapat, tot i que sovint vull fer l’esforç de pensar que no el necessito.
–Programa de televisió que més li agrada
–M’agraden les tertúlies i alguna sèrie que m’agafa sense voler-ho. Però el que més m’agrada és una bona pel·lícula.
–Té por a la mort?
–A la mort no, al patiment sí.
–Creu que després hi ha alguna cosa més?
–Sí, ho crec i això em fa veure les coses amb més esperança. H
Per a més informació consulti l’edició en paper.
