- Foto: TONY LARA
La Lluïsa és una administrativa andorrana que treballa al departament de Tràmits del Comú d’Escaldes-Engordany. Està casada i comparteix la passió per la seva filla de 21 anys amb la d’ajudar els nens i nenes menys afavorits del Sàhara. És per aquest motiu pel que durant set anys va fer de mare d’acollida i en l’actualitat presideix la dependència d’Amics Solidaris amb el Poble Sahrauí del Principat.
– Quina és la teva afició preferida?
M’encanta esquiar, tot i que una lesió de la que malauradament no m’acabo de recuperar, no el practico d’ençà dos anys enrere. A més, m’agrada llegir i lluitar per la llibertat del poble sahrauí.
– Què li agrada d’Andorra?
D’Andorra m’agrada la tranquil·litat que ens aporta el país. La solidaritat del país. Les seves muntanyes…
– I el que menys?
M’agradaria que la gent mirés una mica més per les necessitats i les mancances que tenen algunes persones. Tenim molta tendència a mirar-nos el mèlic, cal una mica més d’empatia.
– Quin és el seu racó preferit del país?
M’agrada molt la muntanya… Hi ha una zona a Engolasters, just abans d’arribar al llac, que em porta molt bons records de quan era petita.
– Recicla?
Sí, per suposat!
– Està d’acord amb pagar l’IRPF?
També, hi estic d’acord. Es paguen impostos a tots els països. El que no em sembla gens bé, i de fet hi estic en contra, és que la gent jubilada que, a més, no viu al país, se li retingui el 10% del salari.
– Algun cop ha pensat en marxar a treballar a l’estranger?
El cert és que no, però crec que es deu a que mai no he sortit d’Andorra. No he fet com la meva filla, per exemple, que va marxar a estudiar a l’estranger… Quan surten costa més que tornin a entrar. Però no és el meu cas. Jo he estudiat aquí, he treballat tota la vida aquí i per tant no m’ho he plantejat mai.
– Li satisfà el model sanitari?
No massa… Abans el veia millor, cobria més necessitats. És evident que ara hi ha més mancances.
– Compar a Andorra és barat?
Sí, ens estalviem el 21% que paguen a Espanya, per exemple.
– Li interessa la política?
No em desinteressa. No entraria en el món de la política però sí que em preocupa la gestió dels nostres polítics.
– Se sent inquieta sense el mòbil?
No, puc aparcar-lo perfectament. De fet, de tant en tant necessito fer-ho i desconnectar.
– Quin programa televisiu li agrada més?
M’agraden molt els debats polítics i socials.
– Té por a la mort?
No. En el seu temps potser em va preocupar però avui dia no li temo. És una cosa desconeguda però que no em fa por. Tinc molt clar que quan hagi d’arribar arribarà.
– Creu que hi ha alguna cosa més, després?
Tinc els meus dubtes, tinc els meus dubtes… els que marxen no tornen pas.
– Practica esport? Quin?
Camino (ho hauria de fer més, però camino). A l’estiu sí que faig més muntanya. Tenim una colla a la Seu que vam formar amb el bàsquet i amb ells fem muntanya molt sovint: hem fet el Cadí, hem fet el Cassamanya… M’encanta fer muntanya i desconnectar (i aparcar el mòbil aleshores!).
– Intenta estalviar?
Intento, intento! Però malauradament és impossible… És a dir: sento parlar de «la crisi, la crisi» però jo crec que la crisi va arribar amb l’euro, ho tinc molt clar i les circumstàncies estan tendint cada vegada més a donar-me la raó.
Per a més informació consulti l’edició en paper.