- Foto: STANKO GRUDEN / ZOOM AGENCE
Lluís Marín acaba de ser 8è als Campionats del Món de boardercross de Kreischberg. La Copa del Món és el seu objectiu, i en ment té tornar a ser a uns Jocs Olímpics.
–L’esportista neix o es fa?
–Pot néixer, però si no treballa les capacitats no arribarà enlloc. Conec gent molt talentosa però no fica el seu esforç i llavors no li surten les coses.
–Qui és el seu ídol d’infantesa?
–El meu company, Pierre Vaultier, quan vaig començar ell ja guanyava molts títols. Ara és un amic.
–I la seva referència en l’actualitat?
–Vaultier, però també tots els caps de sèrie.
–Què el motiva a aixecar-se cada dia del llit?
–Dedicar-se a l’esport no és fàcil però tenim sort de fer el que ens agrada, i ho valora. És una vida que hem d’agrair.
–Té confiança en el futur?
–Sí, m’agradaria uns Jocs més.
–Es dedica plenament a l’esport o té altres feines?
–Plenament, estic cent per cent dedicant-me als esports. Vaig deixar de costat els estudis però els haurà de reprendre.
–A part de dedicar-se al boardercross, té alguna afició? Quina?
–Faig una mica de tot, però realment la meva afició és l’snow.
–Un petit plaer diari?
–Menjar. Crec que és un dels millors plaers de la vida.
–Que el pot treure de polleguera en carrera?
–Cada carrera té situacions diferents, però el que més em preocupa és no saber fer el que sé fer, que un moviment que controlo no em surti.
–Tres valors fonamentals que li demanaria a un corredor de muntanya?
–Esforç, motivació, perquè això és el combustible, i gaudir.
–Creus que a Andorra la feina dels esportistes té prou reconeixement?
–Andorra és una petita bombolla, les coses funcionen diferents a altres països. No ens podem queixar. En altres països no són ni millors ni pitjors, simplement diferents.
–Quines mesures polítiques creu que l’ajudarien en la seva activitat?
–Les decisions que es prenen per la FIS respecte al meu esport no són correctes. Pot arribar a fer mal al nostre esport, però no bé de cap política.
–Quin consell donaria a un jove esportista?
–Saber el que vols fer, demanar-t’ho realment, i després tirar endavant amb el que decideixis.
Per a més informació consulti l’edició en paper.