El darrer informe efectuat per la Comissió Europea per l’Eficàcia de la Justícia (CEPEJ) del Consell d’Europa situa el Principat com el país dins del territori europeu que destina una major part del seu pressupost per a la branca Justícia a les retribucions econòmiques dels seus magistrats. Tal com ressalta el mateix document –efectuat amb dades del 2014–, «encara que hi ha grans diferències entre els diferents estats i els seus models, els salaris dels funcionaris (jutges i no jutges) és l’element més important dels pressupostos dels tribunals» amb un «69% de mitjana dels pressupostos assignats als tribunals». Aquest percentatge ascendeix a Andorra fins al «93%» la qual cosa el situa al «màxim». El «mínim», per contra, el tenen el Regne Unit i Irlanda del Nord on, dels comptes per a la Justícia, únicament un 37% s’aparten per pagar els professionals de l’àmbit. En aquest sentit cal encara destacar que el Principat es troba entre els pocs països, de la més d’una quarantena analitzats, que supera el 80% per a salaris dels seus recursos judicials.
 

El document del qual es desprenen aquestes dades pretén ser una via a la mesura de l’Eficiència i qualitat de la Justícia. Dit dossier detalla xifres de les principals tendències observades en 45 països europeus i elabora, a partir d’aquestes, un dibuix del rendiment dels sistemes judicials, els seus pressupostos, la situació dels jutges, fiscals i advocats, i l’organització dels tribunals en els Estats membres i a Israel, com a Estat observador. 

 

81 euros per any i persona / Andorra també se situa com a cap de llista pel que fa a l’import que anualment destina al total del sistema judicial per càpita. Si bé amb el 2,2% no és un dels països que major percentatge del pressupost reserva al desenvolupament judicial, Andorra se situa en una segona posició pel que fa a la quantia que per persona i any i que, segons els números facilitats per Europa, ascendeix als 81 euros. Si bé en troba lluny dels 135 euros per cap suís, la xifra se situa ben per sobre de la mitjana, que es troba en els 31 euros. 
 

Al bàndol contrari es troben Moldàvia, Geòrgia i Ucraïna, en aquest ordre: 5, 6 i 6%.
 

En aquest apartat els diners dedicats per cap a Espanya no difereixen massa dels d’Andorra: al país veí del sud s’hi dediquen 77 euros anuals. Per contra, gairebé es dobla el del nord, que paga 47. 

 

2,2% del pressupost general / Andorra dedica a l’Administració General a la Justícia, de mitjana i segons les dades que va poder recollir el CEPEJ i que ara ha fet públiques a través d’aquesta valoració dels sistemes judicials europeus, un 2,2% del seu pressupost total. Així com en el cas de la partida reservada a salaris el país destaca especialment per ser el que més destina a sous, en el camp dels recursos no té una posició rellevant, ja que aproximadament fa una mateixa inversió que la quarantena de països restants. Així, se situa en la zona mitja de la graella. 
 

En aquest punt, cal destacar les diferències existents amb els països més propers, ja que Espanya dedica fins a un 1,3% des seus comptes a la Justícia, és a dir, li atorga el 0,9% de la seva capacitat pressupostària. Per contra, França i, una mica més enllà, Portugal, s’apropen més al Pincipat amb l’1,8%. 

Encara en comparació amb els països de l’entorn, cal destacar la primera posició dels russos. Rússia empra en aquesta branca un 6,6% del seu tresor anual, Irlanda del Nord ocupa la segona posició amb un 5,5% i Geòrgia tanca el top tres amb un 4,4%. La part baixa i tendència contrària l’encapçala Grècia. El parlament hel·lènic és el que menys gasta en Justícia, segons els percentatges del Consell, amb un 0,5%. El segueixen Txèquia i Àustria amb un 0,8%. Situant-se al mateix punt que Espanya, Bèlgica hi destina un 0,9%.
 

Per últim, i pel que fa als altres petits estats que han entrat a l’estadística, cal destacar el dispendi que efectua Xipre, del 3,3%. Mònaco i Malta es distancien l’una de l’altra amb l’1 i el 2,7%, respectivament. La situació geogràfica o bé la mateixa riquesa del país fan molt complexa, tal com es destaca en el propi informe, l’establir comparacions en aquest àmbit. 
 

Encara en allò que concerneix als pressuposts, el capítol dedicat a fer un seguiment dels diners que any rere any ha anat adjudicant cada país a la Justícia, indica una tendència a l’alça d’Andorra, que des del 2010 ha incrementat la partida d’aquesta àrea quan, per contra, la tendència europea ha estat a les retallades

 

53 magistrats per 100.000 habitants/ El Principat lidera moltes de les estadístiques de les que recull l’informe europeu. Així, un altre apartat on també destaca és aquell que afecta al número de professionals que desenvolupen la justícia en proporció amb el nombre d’habitants del territori. D’aquesta manera, l’Estat ocupa una de les posicions més altes pel que fa a la xifra de jutges i secretaris judicials per 100.000 habitants. Segons les informacions publicades pel CEPEJ, Andorra disposa de 53,3 funcionaris de la Justícia. Amb tot, només es troba per sota d’Eslovènia,  disposa de 69,3 persones treballant en l’àmbit per cada 100.000 habitants. Cal destacar en aquest punt, no obstant, les particularitats del país. Tanmateix, també cal dir que altres petits estats apareguts entre les descripcions i amb característiques similars a les del Principat no assoleixen les mateixes dades. Xipre, per exemple, té 11,3 professionals/100.000 ciutadans, mentre que malta en tindria 9,5. Mònaco encara se situa per sobre d’Andorra: el també Principat monegasc compta amb 95,2 jutges.
 

Pel que fa al context proper, la xifra més baixa la té França, amb empleats en la Justícia. Portugal i Espanya, per la seva banda, se situen en una mateixa línia amb, respectivament, 19,2 i 19,4 jutges. Si les dades dels veïns es troben lluny de les nacionals, més desproporcionades són les que es troben a Gales o a Irlanda, per exemple, amb 3,3 i 3’9 experts judicials per cada 100.000 dels integrants de les seves societats.
 

L’informe recull, així mateix, els diferents casos que tracten els tribunals, així com el temps que hi dediquen o les causes obertes, un altre cop sobre la base dels 100.000 habitants. També parla de la paritat de sexes en els diferents països. Aquestes darreres dades però, no poden ser tingudes en compte en el cas del Principat. Tot i trobar-se molt ben posicionat en tots aquests anàlisis, no són significatives pel fet que, encara que únicament un jutge o fiscal fos reemplaçat pel d’un altre sexe, les estadístiques ja es veurien alterades. 
 

En aquesta línia, tal com s’apunta en l’informe a través dels paràgrafs d’introducció, malgrat que «l’esquema CEPEJ també va completar petits estats com Andorra i Mònaco», es matisa que es tracta de «territoris que no operen en una escala comparable als altres estats enquestats en l’informe» i, «per tant, les xifres s’han d’interpretar amb cautela». 

Els jutges s’enduen un salari de 74.000 euros/  L’informe torna a situar Andorra al capdavant en una altra de les estadístiques: la dels sous dels treballadors de la Justícia. Segons el document, el salari brut d’un jutge a Andorra, segons l’informe, és de 73.877€ a l’inici de la carrera, mentre que a Espanya és de 47.494, a França de 41.552 i, encara més enrere, de 35.699 Portugal. Pitjor es troben els jutges d’Azerbaidja (25.318 euros) i Moldàvia (6.758 euros anuals). Cal especificar, no obstant, que les dades recollides pel CEPEJ corresponen al 2014. A inicis d’aquest any, però, les retirbucions dels magistrats quedaven modificades a través dels canvis efectuats en la Llei qualificada de la Justícia. Si bé la seva aplicació no és retroactiva, sí que afecta en els sous dels professionals que des de les permutes s’han anat incorporant, que han vist reduïts els complements. Per contra, cal exemplificar el sou d’un magistrat de grau superior amb dedicació plena, que pot arribar gairebé als 90.000.