L’Acord de París hauria de ser molt més que paraules, i Andorra, signatària d’aquesta iniciativa internacional impulsada per Nacions Unides, assumeix obligacions. Antoni Martí, cap de Govern, va manifestar el passat 22 d’abril a Nova York, en el marc de la signatura i els actes protocolaris propis d’uns convenis d’aquest nivell, que el Principat «és un país clarament compromès amb els objectius definits a la Convenció de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic i amb les concrecions contingudes a l’Acord de París». Però, quines són aquestes en detall?
 

Bàsicament, resumint molt es tracta d’aconseguir menys emissions de gasos i de fomentar i aplicar reformes polítiques lligades a la innovació i les tecnologies per aconseguir crear energia però sense augmentar-ne les emissions. És a dir, trobar alternatives, fomentar-les, i també molt important, ajudar als països amb dificultats, és a dir en vies de desenvolupament, a implantar-les. Per això s’ha previst una partida econòmica de molts dígits. 100.000 milions de dòlars anuals, com a mínim, des del 2020, i almenys fins el 2025, tot i que a partir d’aquí la xifra serà avaluada novament per establir-ne una de nova superior o inferior, depenent dels resultats que es vagin donant al llarg dels anys de programa. I sí, són molts milions això, i és per aquesta raó, i el compromís de 195 països, que es preveu arribar als objectius.
 

171 signataris / Els estats signants, que el 12 de desembre del 2015 (Conferència sobre el Clima, o COP21 de París) es preveien 195 i que el passat 22 d’abril sumaven 171 signataris de l’Acord de París, es comprometen fonamentalment a reduir les emissions i contribuir a impedir l’escalfament de la temperatura del planeta. La convenció, que consta de 29 articles, entrarà en vigor, això sí, després que almenys 55 països hagin presentat els instruments necessaris per ratificar la convenció.
 

És la lluita tan escoltada contra el canvi climàtic. Això és, segons la convenció, aconseguir que l’augment de la temperatura mundial sigui per sota dels 2ºC, i arribar a l’1,5ºC, així com el foment d’actituds socials adequades en aquest sentit. És això en el que Marc Rossell, director general de Medi Ambient i Sostenibilitat del Govern d’Andorra, insisteix: «Es tracta de canviar les mentalitats, i en això ajuda la tecnologia». Rossell, que encapçala els projectes iniciats pel Govern en el camí cap a la sostenibilitat, considera que els temes «tecnològics» funcionen molt bé, «es venen sols, com en el seu moment el telèfon mòbil o la fibra». L’educació des de la base és la clau. De fet, el cap de Govern així ho va destacar en el seu discurs del passat 22 d’abril a les Nacions Unides: «Hem posat en marxa un programa d’Eficiència Energètica a les Escoles, que va acompanyat d’un mòdul pedagògic sobre els estalvis d’energia i les energies renovables. Perquè una de les claus del canvi de paradigma energètic que el món necessita, passa per l’educació».
 

Rossell explica que, per una part, l’Acord de París preveu «la identificació i inventari dels gasos d’efecte hivernacle per després aconseguir la seva reducció i la posterior adaptació». Andorra treballa en aquest sentit en un estudi per tal de comunicar-lo durant el final del segon semestre de l’any, i a partir d’aquí, seguir treballant. Rossel parla del foment dels vehicles elèctrics que ha endegat el Govern (Pla Engega), «un programa de tres anys per tenir el nombre de vehicles que ens situï en el segon o tercer país del món». Amb aquesta política no només es redueixen els gasos, sinó també «les emissions acústiques», fent que tot plegat «millori la qualitat de l’aire». Ja ho diu el Llibre Blanc de l’Energia, que impulsa que al 2050 almenys la meitat dels vehicles del país siguin elèctrics. «Fem unes de les subvencions més importants», afirma Rossell. De fet la promoció actual parla d’11.000 euros. Andorra està fent la seva feina de reducció de gasos. Segons dades del Govern, l’objectiu és mitigar en un 37% les emissions fins el 2030.
 

Després hi ha altre vessant, el Pla Sectorial d’Infraestructures Energètiques. En aquest sentit, es preveuen actuacions com reservar sòl «per una possible infraestructura energètica, reservar per a un futur les possibles carreteres, analitzar i veure el potencial que tindran en un futur les diferents energies, eòlica, fotovoltàica, etcètera», segons Rossell. Es tracta de tenir un «estudi potencial del país» durant aquest primer semestre: «L’estat potencial pot variar molt d’aquí a 20 anys». Rossell, en aquest sentit, posa l’exemple actual dels panells solars, molt valorats en l’actualitat.
 

Els punts principals / Mantenir l’augment màxim de temperatura per sota dels 2ºC inclou que els països ja van presentar abans i després de l’Acord de París els seus plans generals d’acció contra el canvi climàtic (CPDN). Al mateix temps, es pretén que cada cinc anys hi hagi una reunió per fixar objectius ambiciosos sota criteris científics i, també, el que anomenen ‘passar comptes’ de la situació de cada Estat.
 

L’adaptació serà un dels grans problemes, perquè això implica que els països desenvolupats hauran d’oferir el seu suport als altres. En aquest sentit, els països es comprometen a evitar els danys que puguin sortir en implantar les diferents accions. 
 

Andorra es compromet, com a país signant, en totes aquestes obligacions, les quals pot abastar sempre al seu nivell perquè el seu nivell de contaminació tampoc no és el d’altres països. En tot cas, l’Acord, presentat en les Nacions Unides el passat 22 d’abril, queda obert perquè altres països, en el termini d’un any, s’hi afegeixin. Aquest conveni internacional només entrarà en vigor una vegada el ratifiquin 55 països que representin almenys el 55% de les emissions mundials .