ESCALDES-ENGORDANY
L’ordenança penal: de l’alcoholèmia a delictes de fins a 4 anys de presó
El procediment pretén «una major efectivitat en els mitjans humans i materials» i satisfer «els drets dels justiciables»
El procediment d’ordenança penal es va impulsar perquè els batlles no donaven a l’abast, sobretot a l’hora de jutjar conductors que havien donat una taxa d’alcoholèmia per sobre de la permesa. Amb la modificació, l’any 2014, de l’article 163 del Codi de procediment penal, es va augmentar els casos que podien ser resolts mitjançant ordenança penal: totes les contravencions penals, els delictes menors i els delictes majors amb penes màximes de quatre anys de presó. Des d’aleshores, l’aplicació de l’ordenança penal s’ha disparat.
La memòria de la Fiscalia General presentada en l’obertura del nou Any Judicial 2015-2016 fa referència a l’augment dels procediments incoats mitjançant ordenança penal en l’Any Judicial 2014-2015: «La reforma processal relativa al tractament per mitjà de l’ordenança penal integrant els delictes majors amb una penalitat de fins a 4 anys, únicament durant el darrer quadrimestre del període judicial examinat ha permès incrementar la part alíquota [el nombre exacte de vegades] de procediments incoats per delicte major definitivament resolts del 6,46% de l’any judicial anterior a l’actual 30,43%, el que suposa no únicament una major efectivitat en els mitjans humans i materials de l’Administració de Justícia, sinó una més prompta i efectives satisfacció dels drets dels justiciables».
L’ordenança penal es va pensar, d’origen, per resoldre els temes d’alcoholèmia ja que es tracta d’una condemna totalment objectiva: tanta taxa, tanta pena. L’article 268 del Codi Penal estableix el límit punible de les taxes d’alcoholèmia en un grau superior a 0,5 g/l de sang per als conductors professionals i una taxa superior a 0,8 g/l per als no professionals i, per tant, els que superin aquests graus o es neguin a sotmetre’s a un control d’alcoholèmia cometen un delicte i són detinguts. Les conseqüències jurídiques de les infraccions per la via penal comporten condemnes de presó i de retirada i privació del permís de conduir. L’ordenança penal va alliberar els batlles i també va facilitar la vida als conductors ebris ja que, sovint, la condemna arribava molts mesos més tard d’haver comès el delicte.
EL PROCEDIMENT / Però, què és una ordenança penal? Si la Policia deté una persona que ha comès una contravenció penal, un delicte menor o un delicte major la pena del qual no supera els 4 anys de presó, el jutge d’instrucció pot decidir aplicar l’ordenança penal. De fet, es tracta d’un judici de conformitat, ja que hi assisteix el jutge, el fiscal, el detingut i l’advocat de guàrdia. El jutge no pren declaració, i al detingut se li proposa una pena (la meitat del màxim tipificat pel seu delicte). Normalment, el lletrat li aconsella que accepti la condemna i s’evita un judici al Tribunal de Corts. Hi ha casos en què la persona detinguda accepta la condemna i ja se’n va directament al centre penitenciari. Si accepta la pena, el condemnat ja no pot recórrer, en canvi, si no hi està d’acord el seu cas seguirà els procediments habituals fins arribar a l’audiència pública al Tribunal de Corts.
ALGUNES DADES / Segons la memòria judicial, que comprèn del juliol del 2014 al juny del 2015, han augmentat el nombre de causes jutjades pel procediment de l’ordenança penal, que han passat de 689 l’any anterior a 732 en el present exercici, de les quals 255 (36,58%) han estat dictades pel batlle de guàrdia i 477 (63,42%), pel batlle instructor. De les 732 ordenances penals celebrades en l’any judicial 2014-2015, es van jutjar 45 delictes majors, 720 delictes menors i 186 contravencions penals (una persona pot ser autora de més d’un delicte).
Quant al nombre d’ordenances a les quals les parts han donat conformitat, el nombre va ser de 697, és a dir, un 95,21% de les proposades. En total, el nombre d’ordenances penals celebrades va créixer un 6,24%, és a dir, 43 processos més que en el mateix període anterior.
L’ordenança agilitza, però impedeix que les causes arribin a Corts.
Els trets del policia: tinença il·lícita d’arma i amenaces
Fa unes setmanes va saltar l’alarma pels tres trets que algú va disparar contra la façana de la seu de la Policia. Poc després es va detenir un sotsoficial, cap de la unitat canina, com a autor dels fets. La indignació, però, es va estendre en saber-se que l’home havia estat jutjat mitjançant procediment d’ordenança penal, havia quedat en llibertat condicional i, a més, s’havia acollit a la jubilació anticipada.
La condemna que ha recaigut en l’exagent ha estat de tres anys i tres mesos de presó condicional qualificada a seguir un tractament psicològic i psiquiàtric, i les penes complementàries de la privació del permís d’arma de per vida i la prohibició d’entrar en contacte amb les víctimes durant tres anys, a més del comís de les armes i la munició. El policia ha estat considerat culpable del delicte major de port d’arma prohibida i quatre delictes menors d’amenaces de mort sense condició amb arma.
De fet, l’agent no va atemptar contra la integritat física de cap persona, ja que va disparar a les quatre de la matinada contra els despatxos en què no hi havia ningú, però sí es considera que va cometre un acte de coaccions i amenaces contra la llibertat. L’home només va provocar danys materials (vidres trencats).
Què diu l’article 163 del Codi de procediment penal
Quan el procediment penal se segueix únicament per contravencions penals, aquestes darreres han de ser jutjades pel procediment d’ordenança penal. També es poden jutjar mitjançant ordenança penal quan el procediment se segueixi, a més, per un delicte. Igualment poden ser jutjats pel procediment d’ordenança penal els delictes menors i els delictes majors la pena màxima prevista dels quals sigui igual o inferior a quatre anys de presó.
També es pot fer ús del procediment d’ordenança penal quan, a més de resoldre sobre la responsabilitat penal, s’ha de resoldre sobre la responsabilitat civil derivada de la infracció penal. En aquest supòsit, si no se’n pot fer pronunciament en el mateix acte, la qüestió ha de ser resolta en període d’execució, en què es determinen els responsables civils, el grau de responsabilitat i les quantitats d’indemnització.
Per garantir el dret a la defensa, quan es tracti de delictes menors o majors, s’ha d’atribuir advocat d’ofici al responsable penal, si no n’ha nomenat, i també, sempre que concorri declaració de pobresa o insolvència, a qualsevol altra persona contra la qual es dirigeixi l’acció civil derivada del delicte. En cas que es faci ús del procediment d’ordenança penal en el moment en què un detingut és posat a disposició judicial i abans de prendre-li declaració, en lloc de l’advocat d’ofici actua l’advocat de guàrdia.
La memòria de la Fiscalia General presentada en l’obertura del nou Any Judicial 2015-2016 fa referència a l’augment dels procediments incoats mitjançant ordenança penal en l’Any Judicial 2014-2015: «La reforma processal relativa al tractament per mitjà de l’ordenança penal integrant els delictes majors amb una penalitat de fins a 4 anys, únicament durant el darrer quadrimestre del període judicial examinat ha permès incrementar la part alíquota [el nombre exacte de vegades] de procediments incoats per delicte major definitivament resolts del 6,46% de l’any judicial anterior a l’actual 30,43%, el que suposa no únicament una major efectivitat en els mitjans humans i materials de l’Administració de Justícia, sinó una més prompta i efectives satisfacció dels drets dels justiciables».
L’ordenança penal es va pensar, d’origen, per resoldre els temes d’alcoholèmia ja que es tracta d’una condemna totalment objectiva: tanta taxa, tanta pena. L’article 268 del Codi Penal estableix el límit punible de les taxes d’alcoholèmia en un grau superior a 0,5 g/l de sang per als conductors professionals i una taxa superior a 0,8 g/l per als no professionals i, per tant, els que superin aquests graus o es neguin a sotmetre’s a un control d’alcoholèmia cometen un delicte i són detinguts. Les conseqüències jurídiques de les infraccions per la via penal comporten condemnes de presó i de retirada i privació del permís de conduir. L’ordenança penal va alliberar els batlles i també va facilitar la vida als conductors ebris ja que, sovint, la condemna arribava molts mesos més tard d’haver comès el delicte.
EL PROCEDIMENT / Però, què és una ordenança penal? Si la Policia deté una persona que ha comès una contravenció penal, un delicte menor o un delicte major la pena del qual no supera els 4 anys de presó, el jutge d’instrucció pot decidir aplicar l’ordenança penal. De fet, es tracta d’un judici de conformitat, ja que hi assisteix el jutge, el fiscal, el detingut i l’advocat de guàrdia. El jutge no pren declaració, i al detingut se li proposa una pena (la meitat del màxim tipificat pel seu delicte). Normalment, el lletrat li aconsella que accepti la condemna i s’evita un judici al Tribunal de Corts. Hi ha casos en què la persona detinguda accepta la condemna i ja se’n va directament al centre penitenciari. Si accepta la pena, el condemnat ja no pot recórrer, en canvi, si no hi està d’acord el seu cas seguirà els procediments habituals fins arribar a l’audiència pública al Tribunal de Corts.
ALGUNES DADES / Segons la memòria judicial, que comprèn del juliol del 2014 al juny del 2015, han augmentat el nombre de causes jutjades pel procediment de l’ordenança penal, que han passat de 689 l’any anterior a 732 en el present exercici, de les quals 255 (36,58%) han estat dictades pel batlle de guàrdia i 477 (63,42%), pel batlle instructor. De les 732 ordenances penals celebrades en l’any judicial 2014-2015, es van jutjar 45 delictes majors, 720 delictes menors i 186 contravencions penals (una persona pot ser autora de més d’un delicte).
Quant al nombre d’ordenances a les quals les parts han donat conformitat, el nombre va ser de 697, és a dir, un 95,21% de les proposades. En total, el nombre d’ordenances penals celebrades va créixer un 6,24%, és a dir, 43 processos més que en el mateix període anterior.
L’ordenança agilitza, però impedeix que les causes arribin a Corts.
Els trets del policia: tinença il·lícita d’arma i amenaces
Fa unes setmanes va saltar l’alarma pels tres trets que algú va disparar contra la façana de la seu de la Policia. Poc després es va detenir un sotsoficial, cap de la unitat canina, com a autor dels fets. La indignació, però, es va estendre en saber-se que l’home havia estat jutjat mitjançant procediment d’ordenança penal, havia quedat en llibertat condicional i, a més, s’havia acollit a la jubilació anticipada.
La condemna que ha recaigut en l’exagent ha estat de tres anys i tres mesos de presó condicional qualificada a seguir un tractament psicològic i psiquiàtric, i les penes complementàries de la privació del permís d’arma de per vida i la prohibició d’entrar en contacte amb les víctimes durant tres anys, a més del comís de les armes i la munició. El policia ha estat considerat culpable del delicte major de port d’arma prohibida i quatre delictes menors d’amenaces de mort sense condició amb arma.
De fet, l’agent no va atemptar contra la integritat física de cap persona, ja que va disparar a les quatre de la matinada contra els despatxos en què no hi havia ningú, però sí es considera que va cometre un acte de coaccions i amenaces contra la llibertat. L’home només va provocar danys materials (vidres trencats).
Què diu l’article 163 del Codi de procediment penal
Quan el procediment penal se segueix únicament per contravencions penals, aquestes darreres han de ser jutjades pel procediment d’ordenança penal. També es poden jutjar mitjançant ordenança penal quan el procediment se segueixi, a més, per un delicte. Igualment poden ser jutjats pel procediment d’ordenança penal els delictes menors i els delictes majors la pena màxima prevista dels quals sigui igual o inferior a quatre anys de presó.
També es pot fer ús del procediment d’ordenança penal quan, a més de resoldre sobre la responsabilitat penal, s’ha de resoldre sobre la responsabilitat civil derivada de la infracció penal. En aquest supòsit, si no se’n pot fer pronunciament en el mateix acte, la qüestió ha de ser resolta en període d’execució, en què es determinen els responsables civils, el grau de responsabilitat i les quantitats d’indemnització.
Per garantir el dret a la defensa, quan es tracti de delictes menors o majors, s’ha d’atribuir advocat d’ofici al responsable penal, si no n’ha nomenat, i també, sempre que concorri declaració de pobresa o insolvència, a qualsevol altra persona contra la qual es dirigeixi l’acció civil derivada del delicte. En cas que es faci ús del procediment d’ordenança penal en el moment en què un detingut és posat a disposició judicial i abans de prendre-li declaració, en lloc de l’advocat d’ofici actua l’advocat de guàrdia.