ESCALDES-ENGORDANY
Imputat un guàrdia civil per revelar secrets sobre el cas BPA
L’agent és Comandant de la Unitat d’Informació i va explicar a Telecinco les operacions del cos de seguretat
El Jutjat d’Instrucció número 23 de Madrid ha citat a declarar avui al Comandant de la Unitat d’Informació de la Guàrdia Civil, Basilio Luís Sánchez Portillo, per la querella admesa a tràmit i que va interposar contra ell el directiu de Banca Privada d’Andorra, Pablo Laplana (Àrea d’Internacional), per unes suposades revelacions de secret professional a uns mitjans de comunicació audiovisuals espanyols on explica els procediment que es va dur a terme per tal d’investigar l’entitat andorrana i posar d’aquesta manera en alerta les autoritats financeres dels Estats Units, per la qual cosa després va esdevenir la nota del FinCEN que va fer esclatar pels aires la plaça financera del Principat, amb l’entitat dels germans Cierco en el punt de mira.
Sánchez Portillo va aparèixer en un programa de televisió espanyol i en va filtrar informació, suposadament, a un altre, primer en Telecinco i després en Antena 3, on explicava el procediment dut a terme per la Guàrdia Civil per tal de procedir a informar al departament del tresor dels Estats Units, segons afirma en les seves declaracions davant de les càmeres. Per aquesta qüestió, Pablo Laplana va interposar una querella contra aquest comandant per entendre que, per una part, Sánchez Portillo havia comès un delicte de revelació de secret professional, sent un membre de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat espanyol, regides per l’article 5.5 de la Llei Orgànica 2/1986 de 13 de març, i per altra part que havia comès un delicte contra l’Administració pública. Segons la llei del secret professional, i segons exposen els advocats de Laplana, els membres de seguretat de l’Estat «hauran de guardar rigorós secret respecte a totes les informacions que coneguin per raó o amb ocasió del desenvolupament de les seves funcions».
A més, segons apunta la querella, el règim disciplinari dels funcionaris de l’Administració de l’Estat qualifica com a «molt greu» el fet de «no guardar el degut sigil pel que fa als assumptes que es coneguin per raó del seu càrrec, quan causin perjudici a l’Administració o en benefici propi». La llei, per tant, no castiga conèixer «els secrets», sinó la revelació. Així mateix, la querella presentada considera que també hi ha un delicte contra l’Administració Pública, la qual cosa, però, no va ser acceptada. Així doncs, el passat 5 de febrer el Jutjat d’Instrucció número 23 de Madrid va enviar la citació a l’afectat Basilio Luís Sánchez per tal que es presenti avui per declarar en qualitat de querellat. L’admissió a tràmit, que en tot cas va ser «per suposat delicte de revelació de secrets», va ser el 21 de juliol, després que es trametés a principis del mes de maig.
Declaracions a Telecinco i Antena 3 / El Comandant de la Unitat d’Informació de la Guàrdia Civil va participar en un programa de televisió explicant l’operativa de les actuacions i com es va informar arran d’aquestes actuacions a les autoritats americanes, que finalment van decidir la intervenció de BPA mitjançant la nota del 10 de març del 2015 que va desencadenar la major crisi financera de la història d’Andorra, i que va obligar a que el Govern intervingués l’entitat propietat dels germans Higini i Ramon Cierco.
El programa en què va sortir Sánchez Portillo, davant un fons d’una finestra i ell enfosquit per preservar la seva cara i sense que sortís en cap moment el seu nom –la investigació posterior va aconseguir trobar-lo– va ser a Informativos Telecinco, on el 20 de març del 2015 es narrava la suposada vinculació entre BPA i el blanqueig de capitals il·lícits. Un dels reportatges es titulava ‘Una investigació de la Guàrdia Civil va destapar la brutícia de la banca andorrana’ i en ell es disparava amb bala contra «quatre alts gerents de BPA» que, segons afirmaven, «van acceptar comissions exorbitants per rentar dos mil milions de dòlars de fons públics de Veneçuela, segons un informe del Tresor dels Estats Units». En aquest reportatge es vincula fins i tot els fets amb la màfia russa, es transcriu una conversa telefònica i, segons manifesta el guàrdia civil imputat per la revelació de secrets, s’afirma dels suposats viatges a Rússia del director general de BPA per contactar amb Andrei Petrov, el suposat responsable de l’organització russa. També la informació vincula amb tots els fets l’alcalde de Lloret de Mar i també Banco Madrid, la filial de BPA a Espanya.
La querella contra el comandant es presenta perquè es considera provat que la informació «ha estat facilitada pel cos de les Forces de Seguretat de l’Estat: la Guàrdia Civil». De fet, la seva presència davant de les càmeres així ho evidencia. De la mateixa manera, es considera també provat que Basilio Luis Sánchez Portillo és la persona que surt enfosquida en el reportatge davant d’un finestral i una bandera d’Espanya.
Dies després d’aquest programa, el 7 d’abril, un altre canal de televisió espanyol, en aquest cas Antena 3, es feia ressò d’aquestes informacions. Espejo Público, presentat per Susana Griso, relatava fets similars, mentre un col·laborador citant fonts de la Guàrdia Civil explicava la suposada relació entre BPA, la màfia russa i Veneçuela, així com la intervenció per part del Departament del Tresor dels Estats Units. Així mateix, en la mateixa informació s’exposava una conversa telefònica entre Pablo Laplana i un home que el programa va presentar com a mà dreta d’un empresari vinculat al principal responsable de la petrolera veneçolana PDVSA, amb breus extractes en què, sobreimpressionat a la imatge es desgranava la mateixa.
Segons es va informar en el programa, les gravacions «estan en poder de la Guàrdia Civil» i Espejo Público en va tenir accés «en exclusiva». El que no agrada, per això, és que aquestes gravacions, que es consideren per part dels advocats de Laplana només «extractes», des del programa de televisió es digués per contra que eren «tota la conversa». La manipulació d’aquestes converses, esbiaixades, donen a entendre situacions que no es van produir i tergiversen la informació. Arran d’aquesta emissió, i tot i que els advocats de Laplana manifesten que en cap moment aquest va insinuar la possibilitat de desbloquejar uns comptes de 200 milions de dòlars dipositats per l’empresari a BPA, els col·laboradors del programa cataloguen el directiu del banc com un perillós delinqüent.
El programa, a més, divulga informacions durant més dies, com el 9 d’abril, quan informa del contingut d’una conversa entre Laplana amb Dominique de Villepin, en aquell moment assessor legal de l’empresari veneçolà. En tot cas, l’advocat de Laplana admet que les converses telefòniques estaven «autoritzades judicialment», però que, per contra, consideren que això «de cap manera habilita per la seva difusió pública, unes escoltes, a més, de les que s’ha demanat la seva nul·litat.
Actuació del FinCEN / A partir de la informació que va proporcionar l’actuació de la Guàrdia Civil, i segons el mateix membre del cos manifesta al reportatge d’Informativos Telecinco, les autoritats espanyoles es van posar en contacte amb el Departament del Tresor dels Estats Units. Aquest podria ser doncs, un dels motius perquè el FinCEN emetès la seva nota del passat 10 de març que va provocar l’esclat de la crisi bancària.
Sánchez Portillo va aparèixer en un programa de televisió espanyol i en va filtrar informació, suposadament, a un altre, primer en Telecinco i després en Antena 3, on explicava el procediment dut a terme per la Guàrdia Civil per tal de procedir a informar al departament del tresor dels Estats Units, segons afirma en les seves declaracions davant de les càmeres. Per aquesta qüestió, Pablo Laplana va interposar una querella contra aquest comandant per entendre que, per una part, Sánchez Portillo havia comès un delicte de revelació de secret professional, sent un membre de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat espanyol, regides per l’article 5.5 de la Llei Orgànica 2/1986 de 13 de març, i per altra part que havia comès un delicte contra l’Administració pública. Segons la llei del secret professional, i segons exposen els advocats de Laplana, els membres de seguretat de l’Estat «hauran de guardar rigorós secret respecte a totes les informacions que coneguin per raó o amb ocasió del desenvolupament de les seves funcions».
A més, segons apunta la querella, el règim disciplinari dels funcionaris de l’Administració de l’Estat qualifica com a «molt greu» el fet de «no guardar el degut sigil pel que fa als assumptes que es coneguin per raó del seu càrrec, quan causin perjudici a l’Administració o en benefici propi». La llei, per tant, no castiga conèixer «els secrets», sinó la revelació. Així mateix, la querella presentada considera que també hi ha un delicte contra l’Administració Pública, la qual cosa, però, no va ser acceptada. Així doncs, el passat 5 de febrer el Jutjat d’Instrucció número 23 de Madrid va enviar la citació a l’afectat Basilio Luís Sánchez per tal que es presenti avui per declarar en qualitat de querellat. L’admissió a tràmit, que en tot cas va ser «per suposat delicte de revelació de secrets», va ser el 21 de juliol, després que es trametés a principis del mes de maig.
Declaracions a Telecinco i Antena 3 / El Comandant de la Unitat d’Informació de la Guàrdia Civil va participar en un programa de televisió explicant l’operativa de les actuacions i com es va informar arran d’aquestes actuacions a les autoritats americanes, que finalment van decidir la intervenció de BPA mitjançant la nota del 10 de març del 2015 que va desencadenar la major crisi financera de la història d’Andorra, i que va obligar a que el Govern intervingués l’entitat propietat dels germans Higini i Ramon Cierco.
El programa en què va sortir Sánchez Portillo, davant un fons d’una finestra i ell enfosquit per preservar la seva cara i sense que sortís en cap moment el seu nom –la investigació posterior va aconseguir trobar-lo– va ser a Informativos Telecinco, on el 20 de març del 2015 es narrava la suposada vinculació entre BPA i el blanqueig de capitals il·lícits. Un dels reportatges es titulava ‘Una investigació de la Guàrdia Civil va destapar la brutícia de la banca andorrana’ i en ell es disparava amb bala contra «quatre alts gerents de BPA» que, segons afirmaven, «van acceptar comissions exorbitants per rentar dos mil milions de dòlars de fons públics de Veneçuela, segons un informe del Tresor dels Estats Units». En aquest reportatge es vincula fins i tot els fets amb la màfia russa, es transcriu una conversa telefònica i, segons manifesta el guàrdia civil imputat per la revelació de secrets, s’afirma dels suposats viatges a Rússia del director general de BPA per contactar amb Andrei Petrov, el suposat responsable de l’organització russa. També la informació vincula amb tots els fets l’alcalde de Lloret de Mar i també Banco Madrid, la filial de BPA a Espanya.
La querella contra el comandant es presenta perquè es considera provat que la informació «ha estat facilitada pel cos de les Forces de Seguretat de l’Estat: la Guàrdia Civil». De fet, la seva presència davant de les càmeres així ho evidencia. De la mateixa manera, es considera també provat que Basilio Luis Sánchez Portillo és la persona que surt enfosquida en el reportatge davant d’un finestral i una bandera d’Espanya.
Dies després d’aquest programa, el 7 d’abril, un altre canal de televisió espanyol, en aquest cas Antena 3, es feia ressò d’aquestes informacions. Espejo Público, presentat per Susana Griso, relatava fets similars, mentre un col·laborador citant fonts de la Guàrdia Civil explicava la suposada relació entre BPA, la màfia russa i Veneçuela, així com la intervenció per part del Departament del Tresor dels Estats Units. Així mateix, en la mateixa informació s’exposava una conversa telefònica entre Pablo Laplana i un home que el programa va presentar com a mà dreta d’un empresari vinculat al principal responsable de la petrolera veneçolana PDVSA, amb breus extractes en què, sobreimpressionat a la imatge es desgranava la mateixa.
Segons es va informar en el programa, les gravacions «estan en poder de la Guàrdia Civil» i Espejo Público en va tenir accés «en exclusiva». El que no agrada, per això, és que aquestes gravacions, que es consideren per part dels advocats de Laplana només «extractes», des del programa de televisió es digués per contra que eren «tota la conversa». La manipulació d’aquestes converses, esbiaixades, donen a entendre situacions que no es van produir i tergiversen la informació. Arran d’aquesta emissió, i tot i que els advocats de Laplana manifesten que en cap moment aquest va insinuar la possibilitat de desbloquejar uns comptes de 200 milions de dòlars dipositats per l’empresari a BPA, els col·laboradors del programa cataloguen el directiu del banc com un perillós delinqüent.
El programa, a més, divulga informacions durant més dies, com el 9 d’abril, quan informa del contingut d’una conversa entre Laplana amb Dominique de Villepin, en aquell moment assessor legal de l’empresari veneçolà. En tot cas, l’advocat de Laplana admet que les converses telefòniques estaven «autoritzades judicialment», però que, per contra, consideren que això «de cap manera habilita per la seva difusió pública, unes escoltes, a més, de les que s’ha demanat la seva nul·litat.
Actuació del FinCEN / A partir de la informació que va proporcionar l’actuació de la Guàrdia Civil, i segons el mateix membre del cos manifesta al reportatge d’Informativos Telecinco, les autoritats espanyoles es van posar en contacte amb el Departament del Tresor dels Estats Units. Aquest podria ser doncs, un dels motius perquè el FinCEN emetès la seva nota del passat 10 de març que va provocar l’esclat de la crisi bancària.