La construcció a Andorra es troba a la UVI i amb uns «mínims històrics» que demanen solucions urgents que permetin fer revifar a l’activitat d’un sector estratègic per a l’economia del país. El gerent de l’Associació de Contractistes d’Obres d’Andorra, ACODA, Víctor Filloy, va explicar que tot i la bonança dels primers anys de la darrera dècada, en els últims exercicis la construcció ha mantingut un ritme de caiguda de l’activitat molt elevat, el volum d’obra executada va registrar una forta reculada com a resultat de les retallades en inversió pública, hi ha escassa demanda de nova construcció, i «poc impuls de la rehabilitació».
 

Les xifres són prou eloqüents: La superfície autoritzada total en metres quadrats va passar dels 609.791 de l’any 2004 a 19.892 al 2014. A més l’any passat, malgrat que es van crear 13 nous establiments, el percentatge és poc significatiu perquè en la majoria dels casos «estem parlant de petits autònoms que van crear la seva pròpia empresa després de quedar-se a l’atur». En el conjunt del Principat van néixer un total de 414 societats, incloses les d’aquest sector. 

 

Destrucció de llocs de treball / Però sense dubte la dada més negativa és el continu degoteig de pèrdues de llocs de treball. En el període comprés entre els anys 2006 i 2015, 4.053 persones van perdre la feina. 
 

En el 2013 el nombre d’assalariats era de 2.734 i l’any següent de 2.735. Filloy avisa que si no és posa fil a l’agulla aquest any pot augmentar el nombre d’acomiadaments. Els empresaris van gastar 81.060.000 euros en despatxar personal entre el 2006 i el 2015, el que va representar també unes pèrdues de cotitzacions a la CASS de 17.264.975 milions d’euros. 
 

Tot i la situació de crisi «els empresaris van complir en les seves obligacions», amb l’esforç addicional «mantenint els mateixos sous». Un salari mig que l’any passat estava en els 1.856 euros. 
 

La patronal considera que perquè un treballador sigui rentable per a l’empresa ha de produir 15 metres quadrats d’obra. Actualment, asseguren, que «cada empleat origina la meitat comparat amb el que produïa al 2006», per la qual cosa cal invertir la tendència «augmentant els metres de rehabilitació».
 

A banda de la destrucció significativa de llocs de treball, aquesta conjuntura econòmica del sector ha provocat un descens dels preus de venda i una caiguda de les importacions dels materials destinats a la construcció. 

 

Causes / La patronal dels contractistes d’obres considera que el pla Renova no acaba de funcionar per dinamitzar el sector i, això s’ha d’afegir l’afer de la BPA –ja que la entitat impulsava molta obra nova en forma de finançament i de crèdits– i la baixada del preu dels combustibles. 
 

Com a resultat de tot plegat les perspectives per aquest any no són massa optimistes. Per a l’ACODA les solucions passen irremediablement per millorar i incrementar els ajuts i les subvencions del Govern que «s’ha demostrat fins ara són insuficients». 

En les properes setmanes es previst que representants del gremi es reuneixin amb la ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Silvia Calvó, per intentar canviar la tendència negativa que «encara estem a temps que es pugui corregir».

 

Rehabilitació / Filloy va subratllar que són conscients que l’obra pública no pot augmentar però si en canvi es pot fomentar «de manera decidida la rehabilitació integral d’edificis, incrementant les ajudes i les subvencions». 
 

Unes inversions que permetrien també reduir la despesa energètica i lluitar així contra el canvi climàtic. Andorra gasta 57 milions d’euros de gasoil calefacció i «50 milions que es cremen a les calderes durant l’hivern». 
 

El portaveu de l’entitat va recordar que Andorra es va comprometre durant la darrera Cimera del Clima a Paris ha reduir en un 37% les emissions de CO2. Per assolir l’objectiu és important el paper que ja de jugar la rehabilitació. Per a la seva disminució seria necessària «una mitja de 100 edificis».
 

L’ACODA creu que la rehabilitació és un negoci «rentable» també per a l’administració pública ja que, d’aquesta manera, «està fent atractiu el parc mobiliari i dóna més confort als treballadors del país». 
 

Unes mesures que, a més, ajuden a les famílies a estalviar en despesa energètica i permeten que per «cada euro invertit per l’administració es generin 16 euros en activitat per al sector». 
 

La importància d’aquest sector en l’economia no es limita als seus efectes directes com l’aportació al creixement de la producció i a la generació de llocs de treball, sinó que a més «incentiva l’activitat i el treball de molts sectors auxiliars que s’erigeixen com a proveïdors», va concloure.