Les dotze dones amb presència al Consell General durant la legislatura que transcorria entre el 2011 i el 2015, van incloure el Principat entre el top tres de la llista de països del món en què els parlaments compten amb una xifra equilibrada de persones de tots dos sexes, o bé aquells on el sexe femení predomina sobre el contrari dins d’aquestes institucions. Així ho va posar de relleu l’Organització de les Nacions Unides (ONU) a través de la publicació de l’Informe Mundial de la Dona, un estudi estadístic de caràcter internacional amb què, cada lustre, la institució analitza la situació de la dona al món; l’estatus dins de les administracions públiques en concret i del món laboral en general, una vista sobre l’assetjament que pateixen a casa, xifres del seu accés a drets humans com són l’educació i la sanitat.
 

Andorra comparteix el pòdium universal de parlaments igualitaris amb Rwanda i Bolívia. Són els únics tres Estats del món que, dins del Consell General el primer i de sengles cambres els dos darrers, han assolit o sobrepassat la paritat als seus parlaments. La gran majoria dels components restants de la llista se situen encara lluny d’assolir el 50%, i no es tracta exclusivament de països en vies de desenvolupament. Mostra en són els nostres veïns, tant del sud com del nord. Espanya encara es troba estancada en el 40%. Únicament un 26% de les cadires de l’Assemblée Nationale i del Sénat estan ocupades per dones, pel que concerneix a França.
 

Així s’explica que en el document, del que enguany es desprèn una millora evident donada a diversos nivells, Nacions Unides faci èmfasi en la necessitat de seguir vetllant per assolir una igualtat entre homes i dones que encara es remota. I, malauradament, la causa que la paritat entre ambdós sexes s’hagi de veure encara com una meta en la distància, es deu a mals endèmics, segons ressalta l’estadística, com la violència de gènere i la discriminació laboral, que si bé són presents en diferent mesura en funció de l’estat, dones d’arreu han encara de conveiure-hi en l’actualitat.
 

La necessitat de millora palesada per les Nacions Unides es fa igualment evident en els governs, no tan sols a nivell parlamentari. De la xifra total dels ministres del Principat, només el 30% són, actualment, dones. Aquesta dada és encara més desoladora si la comparem amb valors absoluts: tal com indica l’estudi, només el 18% dels ministres són avui dones. I si la situació a l’àmbit públic és desencoratjadora, la privada és abatedora: només un 4% de les empreses més grans del món estaven encapçalades per una dona el passat exercici quinquennal.
 

La dosi d’aspectes positius destacats en l’informe per trencar amb el pessimisme desencadenat per la violència i la discriminació venen donats per les evidents millores en salut i educació. Del primer dels factors, cal destacar l’augment de l’esperança de vida, situada als 72 anys, quatre per sobre a la de l’home. A Andorra, segons estudis de l’Organització Mundial de la Salut, aquesta dada se situa més d’una dècada per sobre, sent el Principat el país del món amb major esperança. La mitjana? 82 anys i mig. L’educació, el segon dels ítems destacats en l’apartat més optimista de l’informe, ha donat passos immensos els darrers anys, aconseguint que avui dia, un dret fonamental com és l’escolarització sigui gairebé universal.
 

En les conclusions de l’informe, si bé no vol caure en el fatalisme, l’ONU insta els països a no estancar-se en la cursa vers la paritat, empenyent als estats d’arreu a esmerçar recursos en l’avenç cap a aquesta igualitat, vist que no són únicament aquells on la cultura o religió tenen un pes determinat en la situació estamental dels homes i les dones en els que es detecta desigualtats, sinó que és un problema generalitzat.