Andorra la Vella
Campió només per eliminació
El Don Denis FC Santa Coloma aixeca la Supercopa en vèncer el Tic-Tapa UE Sant Julià en un partit avorrit que necessita pròrroga i penals
Don Denis Santa Coloma i Tic-Tapa Sant Julià van inaugurar la temporada 2015-2016 a la Primera Divisió amb la disputa d’una Supercopa que, com és habitual, té els equips encara poc treballats, amb un mes de pretemporada, i deixen molt a desitjar a nivell futbolístic. No va haver-hi prou amb 90 minuts per trencar la igualtat, ni tampoc els 30 més de la pròrroga, així que el primer títol es va haver de resoldre amb la loteria dels penals i se’l va endur el campió de la Lliga passada.
El campió de Lliga no comptava amb gran part de la seva columna vertebral com són Eloy Casals, Ildefons Lima i Juvenal, i d’altres baixes de menys importància com les d’Oriol Fité i Toscano. Per contra, el campió de Copa va exemplificar el salt qualitatiu que s’espera a Primera Divisió després del ball de fitxatges d’aquest estiu. Raúl Cañete es va poder permetre el luxe de deixar a la banqueta gent com Blanco, Carlos Gomes, Èric Rodríguez, Sonejee o Spano i obrir les portes de la titularitat a cares noves com les d’Aarón Martín, Alfi Conteh o Luisao.
ERRADA INFANTIL I GOL
El clàssic no va ser ni molt menys un aparador de bon futbol. Continuen les pilotades de sempre, les batalles del mig del camp, no més de tres o quatre passades seguides per equip en tasques ofensives i les errades de pati de col·legi, com la comesa per Kiko superat el quart d’hora de joc, quan va rebre d’esquenes una passada en curt de Coca, no va aixecar la vista de la pilota i per darrere va pispar-li la cartera un dels nous dels colomencs, Jaime Conde, que sense més rivals a l’horitzó va batre Coca amb suma tranquil·litat, ras i a prop del pal, per fer l’1-0.
El clàssic no va ser ni molt menys un aparador de bon futbol. Continuen les pilotades de sempre, les batalles del mig del camp, no més de tres o quatre passades seguides per equip en tasques ofensives i les errades de pati de col·legi, com la comesa per Kiko superat el quart d’hora de joc, quan va rebre d’esquenes una passada en curt de Coca, no va aixecar la vista de la pilota i per darrere va pispar-li la cartera un dels nous dels colomencs, Jaime Conde, que sense més rivals a l’horitzó va batre Coca amb suma tranquil·litat, ras i a prop del pal, per fer l’1-0.
Una definició perfecta de la qual hauria de prendre nota un Juanfer Lain que havia estat el provocador del servei de porteria en la jugada precedent; després d’un dribling meravellós a Varela d’esquenes que el va deixar sol davant Coca, va definir amb un xut horrible que va anar a parar a la Rabassa.
Poca cosa estava fent també el Sant Julià, que havia posat a prova Paco Toscano amb una engaltada de Bruninho i una rematada de cap de cap de Rafa Brito que ni tan sols el van fer tacar les mans, perquè la pilota va acabar fora en les dues ocasions. Ha haver de ser a la sortida d’un córner quan el Sant Julià va fer la primera rematada entre els tres pals, al minut 28. Aaron la va penjar, Ruiz es va enlairar més que ningú al primer pal per pentinar-la i Víctor Rodríguez –reinventat en el lateral dret que va acabar jugant de central–, intentant evitar el gol, se la va ficar en pròpia meta.
L’empat donava un nou aire al partit, els dos equips va estirar les línies i el Don Denis, més vertical, va tenir alguna ocasió per tornar a avançar-se. Primer va ser Marc Pujol al minut 33, qui després d’una assistència perfecta de cap de Parra, es va quedar sol però va xutar ras sense força; després va ser Rebés al 38, que va rematar a la sortida d’un servei de cantonada al primer pal, com ajupint-se i amb la coroneta, i la pilota va fer com una mena de paràbola que va sortir fora llepant el segon pal; al 40 va ser Riera qui va aprofitar una errada defensiva clamorosa per finalitzar amb un nyap a mans de Coca; i al 41 Cristian Martínez va xutar fora escorat a l’esquerra i pressionat per Ivan Vigo.
La segona part va provocar els badalls de la grada. El primer minut va aventurar tot el contrari, amb una gran jugada per l’esquerra dels lauredians i una passada de la mort de Kiko a la qual, incomprensiblement, no van arribar a rematar a boca de canó ni Luisao ni Alfi. La realitat és que a partir de llavors, el Don Denis li va posar més empeny però no va crear ni una molèstia a Coca, com tampoc els de Cañete a Paco Toscano, més que en dos xuts llunyans d’Alfi al minut 70, també dirigit a la Rabassa, i d’Spano, que el meta colomenc va seguir amb la mirada però que va acabar topant amb una tanca.
LA PRÒRROGA REANIMA EL CLÀSSIC
La pròrroga va ser inevitable i el Sant Julià va arribar-hi més sencer i va obligar als de Richard Imbernon a tancar files al voltant de Paco Toscano, però tots dos van tenir opcions de trencar la igualada al final de cada part.
La pròrroga va ser inevitable i el Sant Julià va arribar-hi més sencer i va obligar als de Richard Imbernon a tancar files al voltant de Paco Toscano, però tots dos van tenir opcions de trencar la igualada al final de cada part.
Al minut 99 Rafa Brito va fallar al segon pal una falta centrada per Aaron Sánchez des del vèrtex esquerre de l’àrea gran i al 100 Joel Martínez va replicar de la mateixa manera acorralat per quatre defenses. Al 103 Cristian Martínez va trencar el fora de joc però va fallar en l’intent per driblar Coa, i al al 104 va respondre Luisao,sol al punt de penal, amb un xut en semierrada.
MERCADÉ PERDONA AL MINUT 114
La més clara va ser al 114. Un dels que havien sortit de refresc, Mercadé, va arrencar per l’esquerra sol cap a Coca, però se li va encongir la cama perquè enlloc de ficar-se a la cuina va definir des de la frontal de l’àrea ras, fluix i al mig.
La més clara va ser al 114. Un dels que havien sortit de refresc, Mercadé, va arrencar per l’esquerra sol cap a Coca, però se li va encongir la cama perquè enlloc de ficar-se a la cuina va definir des de la frontal de l’àrea ras, fluix i al mig.
Va arribar la loteria dels penals i Paco Toscano li va aturar el primer llançament a Valentín Spano. Seria la creu per al Sant Julià, perquè dels altres nou cap més fallaria, un cop decisiu tot i que no es veia venir. El Don Denis va acabar proclamant-se supercampió per eliminació. H