La versió shakesperiana d’un punt conflictiu de la nota del FinCEN. Una disjuntiva.Una mateixa idea i dues interpretacions diferents, quasi oposades. L’encreuament d’opinions entre DA i Testimonis BPA exposa les diferències irreconciliables entre la força política i les autoritats i la plataforma cívica.

L’extensa nota del FinCEN del dia 10 de març recollia en un dels seus punts, l’eix de la discòrdia i que ha obert les dues interpretacions. El tresor americà, en aquest sentit, senyalava que «convida específicament a fer comentaris sobre: (a) si la informació recollida és necessària per al correcte exercici de la missió». A més, segons fonts properes a la mateixa agència nord-americana, la intenció i el propòsit del FinCEN és recollir la màxima informació i els màxims testimonis possibles (Banca, INAF, Govern, treballadors, clients i afectats) per poder-se fer una fotografia de la realitat el més fiable possible i amb poc marge d’error. 

Agafant aquest punt del FinCEN, DA i Testimonis BPA conformen l’escissió de la idea. El grup parlamentari demòcrata assumeix que en la nota s’autoritza a persones americanes, entitats i Govern a aportar comentaris per reforçar la posició del FinCEN, però que en cap apartat de la nota pública apareix que els afectats del cas BPA hagin de fer ús de la via, com va esgrimir la plataforma Testimonis BPA. El conseller demòcrata, Carles Jordana, va denunciar ahir la «manipulació per donar a entendre que des de Govern no s’esta actuant i no és veritat. Es va dir al principi que BPA tenia un termini de 60 dies per presentar al·legacions però la nota diu que té 60 dies perquè tothom qui vulgui pugui aportar comentaris». Jordana va mostrar-se especialment contundent en afegir que «el que vol el FinCEN, en una pràctica molt anglosaxona, és que la gent delati i denuncïi les males pràctiques per ajudar a la seva investigació». Finalment, la posició de Testimonis BPA va quedar definida dilluns. Eusebi Nomen, cofundador de la plataforma creada per recollir testimonis de clients lícits de l’entitat, va assegurar ahir que el FinCEN sí que demana els comentaris de clients lícits de l’entitat, a diferència del que ha indicat el grup parlamentari demòcrata. Nomen, a més, creu que és «gravíssim» que s’acusi el tresor americà de tenir com a objectiu recollir delacions, ja que es tractaria d’una pràctica il·legal als Estats Units.

 

Peticions dels treballadors/ El col·lectiu d’empleats de BPA van exposar ahir el plec de demandes que dilluns van remetre al Govern i a l’AREB. Els representants dels empleats de la Banca Privada, Lluís Pérez i Xavier Bonell, van assegurar de cara a l’anàlisis de PricewaterhouseCoopers que s’hauria de fer públic durant aquesta setmana, tenir «bones sensacions» i la creença que no es trobaran més comptes il·lícits que els que ja va assenyalar el FinCEN i que ja coneixien les autoritats, L’informe preliminar de l’auditoria que ha de dictaminar quins actius són lícits i quins provenen del blanqueig de capital ha de poder aclarir, en una primera avaluació, part de la composició dels clients de BPA. Bonell i Pérez creuen que «s’està fent bé la feina» i són optimistes de cara als resultats de la primera avaluació de PWC. Amb tot, lamenten que la marca BPA està morta i ja no podrà tornar a sortir al mercat, però reconeixen que les decisions preses pel Govern i l’INAF eren les necessàries. Els portaveus van afegir que aquest seguit de peticions responen a l’especifitat de BPA i que, «donat el seu pes en la banca del Principat»–d’un 20%– consideren que l’afer no es pot tractar com un tema específic de BPA, sinó que s’ha de considerar que hi pot haver un risc sistèmic.