Ha estat un any convuls per als treballadors dels sectors tant públics com privats; d’ençà el darrer primer de maig en què se commemorava com avui la seva figura, sindicats i associacions laborals s’han vist abocades a deslligar l’esperit de defensa que les fonamenta per vindicar el que als seus membres pertoca per dret però que, amb la recessió econòmica com a teló de fons, sembla que se’ls vol sostreure novament. Les protestes contra la Llei de Contenció salarial, la Llei qualificada de les mesures de conflicte col·lectiu que regula el dret de vaga o la comentadíssima Llei qualificada del Pla de pensions de la funció pública, són només exemples de normes o projectes susceptibles a modificació en cas que patronals i sindicats assoleixin les seves fites. A aquestes reclamacions, a què s’han adherit diverses confederacions i associacions, se sumen les peticions que avui es faran públiques amb la lectura del Manifest de l’1 de Maig, document sotaescrit per la Unió Sindical d’Andorra (USdA), el Sindicat Andorrà de Treballadors (SAT) i el Sindicat de Treballadors del Comú d’Andorra la Vella (Sitca).
 

El manifest escrit amb ocasió del Dia del Treballadors i signat pels respectius secretaris generals d’aquestes agrupacions, Gabriel Ubach, Cristian Asensio i Guillem Fornieles, assenta enguany la seva essència en el reclam de la promulgació d’una «Llei de transparència i accés a la informació» i l’adhesió del Principat a l’Organització Internacional del Treball (OIT).
 

La primera exigència és la ratificació, per part d’Andorra, dels convenis de l’OIT, doncs entenen intolerable el fet de «no tenir cap compromís ni obligació de caràcter laboral internacional» i mantenir-se al marge d’una institució on «participen els delegats dels governsi treballador» de 177 estats. Altres justificants que evidencien la necessitat de formar part de l’OIT és «la promoció de la justícia social» que es fa des de l’agrupació, així com «la promulgació de directrius, legislacions i assistència sobre la reglamentació del treball i la seva qualitat...» de la que Andorra hauria de participar.
 

La segona imposició es basa en la necessitat de tirar endavant una «llei d’accés a la informació sobre l’administració pública i parapública» que garanteixi la «transparència» de les institucions. Segons resa la proclama, aquest requeriment «d’exercir el dret de rebre informació pública» ve avalat per «l’article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans», la qual recull la premissa que «tot individu té dret a la llibertat d’opinió i d’expressió (...) que inclou el dret de rebre informacions» (punt emparat per l’Article 12 de la Constitució Andorrana). 
 

La necessitat d’aquesta regla bàsica de les societats democràtiques radica en l’impediment «d’exercir el dret de vot de manera efectiva, participar en la presa de decisions pública» o socialment «si no compten amb lliure accés a la informació de les administracions». Afirmen, a més, que, «quan la informació és asimètrica, les desigualtats s’exacerben (...) i impera la injustícia». La finalitat no és sinó promoure «l’eficiència i l’eficàcia de l‘Estat» evitar «actuacions corruptes». Per complir aquests objectius, la llei obligaria les institucions de titularitat pública a complir el principi de «proporcionar informació útil, oportuna, pertinent, comprensible i verificable» a tothom qui ho sol·liciti.
 

Com no podia ser menys. el text clou amb mostres d’afecte vers els  treballadors «afectats per l’afer» BPA i desitja trobar «ràpidament una solució a aquest conflicte col·lectiu.