- Veïns d’Auvinyà es planten davant l’obligació de cedir terreny i pagar al comú la urbanització
- La no retroactivitat i el dret a l’expropiació, aspectes vulnerats de la Carta Magna, exposen
CLARA GARNICA
SANT JULIÀ DE LÒRIA
- Un dels carrers de la zona residencial d’Auvinyà, ahir Foto: ÀLEX LARA
Una quarantena de propietaris veïns de la Zona Residencial d’Auvinyà s’ha unit per intentar invalidar l’actual Llei del sòl, que data del 2000. Asseguren que té diversos punts inconstitucionals, els quals aquests darrers anys els propietaris «han anat acceptant perquè la gent sovint acata les normes sense pensar-s’ho». Però aquest grup de lauredians, agrupats sota el nom de Ciutadans d’Andorra molt preocupats, s’han plantat davant l’obligació d’haver de cedir el 10% de les seves parcel·les (que daten dels anys 70) al comú i haver de sufragar a la vegada els costos d’urbanització d’aquesta cessió. Per aquest motiu ja han plantejat la seva postura contrària a la llei al Raonador del Ciutadà, al Govern i al Consell General. Si no obtenen resposta i no aconsegueixen «que es modifiqui» la legislació, aniran al Tribunal Constitucional i a Estrasburg, en última instància.
El fet d’haver de pagar unes obres urbanístiques que no s’havien de fer per llei al seu moment és el que ha fet vesar la gota del vas, segons manifesten aquests propietaris, que van assegurar que hi ha 27 urbanitzacions més a Sant Julià que es troben en aquesta mateixa situació. És a dir, que el comú els està «apretant», per tal de fer complir la Llei del sòl, perquè apliquin la cessió obligatòria del 10% i iniciïn les obres urbanístiques. De fet, Sant Julià és la parròquia més afectada, però és una situació que també es dóna a d’altres parròquies, com Canillo i la Massana.
Retroactivitat inconstitucional / Tal i com exposa la plataforma laurediana, el text legal aprovat el 2000 dicta que els propietaris amb residències anteriors a aquesta llei tenen un termini (que ja ha expirat) per adaptar-se a la legislació en curs. Aquí és on comencen els indicis anticonstitucionals, apunten, ja que tal a l’article 3 de la Carta Magna, «es garanteix amb prioritat la no retroactivitat, la no vulneració de drets adquirits, com a base d’un estat de dret». És a dir, els propietaris no entenen perquè s’han d’adaptar a la llei quan les seves construccions són anteriors.
El segon punt més destacat relacionat amb les incongruències amb la Constitució és el de l’expropiació amb indemnització justa. Un dret que consta a l’article 27 de la Carta Magna, mentre que la Llei del sòl no preveu cap indemnització justa per la cessió del 10% del terreny. «Tot al contrari, a sobre ens fan pagar», van lamentar. I és que la urbanització del percentatge cedit va a càrrec dels veïns, que s’han d’encarregar d’eixamplar carrers, de posar enllumenat i de millorar la xarxa de clavegueram. Els costos, segons han calculat, estarien al voltant dels 30.000 euros per parcel·la. «I només nosaltres, som més de 100 parcel·les», van assegurar.
D’altres aspectes que critiquen aquests propietaris és la vulneració del principi d’equitat i d’igualtat (ja que mentre uns paguen, tota la població es beneficia de les millores) o de l’associació forçada. «La Llei del sòl estableix l’obligació de constituir una associació de propietaris individuals per a cada polígon d’actuació per dur a terme els treballs». El que representa, «una violació de la llibertat d’associar-se».
La plataforma està a l’espera que el Govern els respongui (de moment ha fet silenci administratiu) i també els propis consellers generals, a qui se’ls ha fet arribar una carta. Volen canvis a la llei o almenys la modificació d’alguns articles, per tal que sigui el comú qui pagui les millores urbanístiques. Si la resposta de les institucions no és favorable, «continuarem amb les accions», que passen per la via de la Justícia. De moment, no tenen intenció de fer les obres que el comú els exigeix, malgrat fer ja vuit anys que estan fora de la pròrroga prevista a la llei.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
