Una vegada més arribem a final d’any i amb els propòsits per als 365 dies del 2018 comencen les promeses polítiques relacionades, especialment, amb totes aquelles reformes cabdals que es van aplaçant. La reforma sanitària, les lleis laborals, l’acord d’associació amb la Unió Europea, les lleis de transferències i competències, els canvis a la Funció Pública... Un llarg llistat que torna a quedar pendent per a l’any vinent. I les promeses s’intensificaran encara més durant tot el 2018 tenint en compte que serà probablement any d’eleccions generals.

Amb tot, cal ser justos i reconèixer també la feina feta. El Govern ha avançat en alguns aspectes de la reforma sanitària com per exemple la història clínica compartida o amb l’acostament a Europa que segons va anunciar Martí ha acceptat els 30 anys de transitorietat per al tabac. També s’ha fet molta feina en matèria fiscal. Pel que fa la llei de la Funció Pública sembla estar gairebé enllestida, tot i que sense el suport que requereix. El mateix que ha passat amb la reforma comunal que està a l’espera del que dictamini el Tribunal Constitucional. 

Per tot plegat, el 2018 serà un any molt carregat de feina per l’equip liderat per Toni Martí si l’Executiu vol complir amb totes les reformes promeses per aqueta legislatura. D’especial importància és la de la sanitat vista la situació en què es troba el sistema i la insistència de la CASS d’aplicar mesures de forma immediata. Les males llengües diuen que el Govern no s’atrevirà a tirar endavant les retallades que fa temps que s’apunten per por de perdre vots en els pròxims comicis. Des de la majoria defensen que no són una força política poruga. L’any que comença ens amaga la resposta i també la possible data d’unes eleccions avançades per les quals els partits ja han començat a moure fils.