Nou gerro d’aigua freda pels interessos d’Andorra. Ahir, de nou, vam tornar a ser qualificats de paradís fiscal. Bé, és cert que és un informe, que no és la «llista» que tots coneixem de paradisos fiscals i que sortir-hi no els preocupa massa, però en tot cas, es demostra un cop més, que no som lluny de la sospita de ser paradís fiscal.
I és que vas pel món, i de l’entorn econòmic, qui ens coneix ens coneix per això, i l’ombra del dubte plana sobre Andorra per molts convenis que tinguem amb països de l’entorn.
El cas és que l’obertura econòmica, la transparència, l’acostament a Europa i demés, tenen poc sentit si no som capaços de deixar ben clar al món que aquí les coses es fan bé, que no som la cova d’Alí Babà com alguns diuen, i que el país actua amb rigor i seriositat. I és que cal fer molta pedagogia encara explicant que un país amb els impostos més baixos o amb facilitats per radicar-hi negocis no és necessàriament el mateix que un paradís fiscal. I cal explicar-ho molt bé perquè és evident que la línia és tan fina, que ser-hi a sobre com ho estem, no ens beneficia gens ni mica. I no calia ser un expert per saber el que passaria. El Govern Martí s’ha afanyat a dir que tot s’està fent bé, i l’oposició segur a dir que si sortim a l’informe és perquè el Govern no fa bé la seva feina, la premsa ens en fem i farem ressò de les declaracions i contradeclaracions però la realitat seguirà sent la mateixa, i allò de mentre dos es barallen el tercer rep, tornarà a fer-se realitat un cop més. I el tercer és la ciutadania.
Si això se soluciona amb l’acord amb Europa, espavilem, que ens expliquin quines són les exigències que la Comunitat Europea ens fa i es valori col·lectivament si estem o no disposats a assumir-les. Si el camí és un altre, agafem-lo sense més dilació, no cal perdre el temps perquè el que està més que demostrat és que a fora, d’amics no en tenim pas massa, i la feina ens l’haurem de fer solets.
