En la seva intervenció durant la primera jornada del Debat d’Orientació Política, el cap de Govern, Xavier Espot, ha fet un ampli repàs de l’estat actual de les negociacions de l’Acord d’associació amb la Unió Europea. Tot i admetre que encara queden etapes institucionals rellevants per completar, ha situat el text com un projecte cabdal per al futur d’Andorra, remarcant així que l’acord “no és només un document jurídic”, sinó el resultat d’un “esforç col·lectiu, de compromís transversal i de responsabilitat compartida” que han impulsat diversos governs amb la voluntat de prioritzar l’interès general per sobre de les legítimes diferències polítiques.
Actualment, el text està sent objecte d’una revisió jurídica i política per part dels 27 estats membres, en paral·lel a l’anàlisi efectuada pels serveis jurídics del Consell de la Unió Europea. Segons ha explicat Espot, aquests serveis han conclòs que l’acord no constitueix un text mixt obligatori, atès que no envaeix competències pròpies dels estats. Tanmateix, no es descarta que pugui ser considerat mixt de manera facultativa, a causa d’alguns articles puntuals que podrien implicar competències compartides. El resultat final dependrà d’una decisió de caràcter polític que haurà de ser adoptada per unanimitat pels estats membres, una condició que, com ha admès el mateix cap de Govern, no és menor.
Mentrestant, els equips tècnics del Consell i la secretaria d’Estat per a les Relacions amb la Unió Europea, liderada per Landry Riba, han completat una revisió jurídica i lingüística del text i l’han traduït a les 24 llengües oficials de la UE, inclòs el català. Aquesta fase prèvia a la signatura per part del Consell es considera pràcticament tancada. Si s’acaba formalitzant, la signatura donarà pas a la tramitació parlamentària europea, la qual haurà de culminar amb l’aprovació del Parlament. Espot ha afirmat que, un cop superats aquests tràmits, l’acord serà sotmès a referèndum a Andorra, una decisió que ha qualificat de “voluntat expressa” tant del Govern com dels partits que integren el pacte d’Estat.
Des del punt de vista del cap de Govern, l’acord suposarà un guany de drets “sense precedents” per a la ciutadania, ja que afavorirà la integració en l’espai europeu i evitarà discriminacions per raó de nacionalitat. També ha destacat l’obertura de noves oportunitats en àmbits com l’ensenyament superior, l’accés al mercat laboral o la mobilitat en matèria social. Així mateix, ha assegurat que el text reforçarà la seguretat jurídica i oferirà un marc més favorable per a la diversificació econòmica, un dels reptes estructurals que l’Executiu afirma tenir en l’agenda. En aquest sentit, ha sostingut que permetrà avançar cap a una economia menys dependent d’uns pocs sectors i més oberta a “nous horitzons”.
Tanmateix, ha reconegut que el procés no està exempt de dificultats, admetent que l’adaptació al cabal comunitari exigirà reformes normatives i institucionals i que el cost d’implementació de l’acord s’estima ja en tres milions d’euros anuals. No obstant això, ha qualificat aquest esforç com a “assumible i necessari”, i ha apel·lat a l’experiència acumulada per Andorra en altres moments clau, com l’acord duaner, el monetari o la gestió de la crisi sanitària. Tot i això, el ritme, abast i impacte real d’aquesta implementació no han estat detallats més enllà de les xifres generals.
Espot ha situat l’acord com el pas més important des de l’aprovació de la Constitució de 1993, i ha afirmat que aquest “protegeix el nostre model, garanteix el nostre progrés i ofereix un futur amb més oportunitats”. En aquest sentit, ha volgut subratllar també que el text dota el país de “veu pròpia” en espais internacionals i “sobirania real per defensar els nostres interessos”, malgrat que el marc normatiu europeu en què s’inscriurà Andorra pugui condicionar, en la pràctica, àmbits fins ara regulats de manera autònoma.
Finalment, el mandatari ha insistit que el debat sobre el contingut de l’acord ha de traspassar les institucions, i ha recordat que s’han celebrat sessions informatives, trobades amb agents socials i compareixences públiques. “Davant els dubtes, més informació”, ha expressat, fent una crida a abordar el contingut “amb claredat i honestedat”. A més, ha reiterat que, tot i la seva complexitat, l’acord ha de ser entès i assumit, i s’ha mostrat convençut que si “altres petits països ho han aconseguit”, Andorra també tindrà la capacitat d’adaptar-s’hi.
