Andorra i Espanya volen reforçar la cooperació transfronterera per abordar de manera conjunta qüestions com la mobilitat, els falsos treballadors fronterers o la pressió sobre l’habitatge a les zones pròximes al Principat. Aquest ha estat un dels principals eixos de la primera visita oficial a Andorra del ministre d’Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació d’Espanya, José Manuel Albares, qui s’ha reunit aquest dilluns amb el cap de Govern, Xavier Espot, i la ministra d’Afers Exteriors, Imma Tor. «Les fronteres són també un espai de trobada, de cooperació i de prosperitat compartida», ha defensat Albares, tot assenyalant l’espai pirinenc com un exemple d’aquesta relació.
Així, la mobilitat ha ocupat una part important de les converses tingudes lloc aquest dilluns, tot i que ambdós ministres han evitat entrar en el detall de possibles actuacions concretes a les carreteres o als passos fronterers. «Hem parlat molt de relacions transfrontereres i, en particular, de la bona circulació, en tots els sentits de la paraula, d’un costat i de l’altre de la frontera», ha explicat Tor, qui ha incidit en què la qüestió s’ha abordat «de manera molt constructiva». En aquest sentit, la mandatària ha situat entre les eines de futur l’Agrupació Europea de Cooperació Territorial i ha recordat que «un dels eixos de treball és justament aquesta qüestió de la mobilitat», en què s’emmarca el projecte del Tramvalira.
Per altra banda, la situació dels falsos treballadors fronterers ha estat un altre dels assumptes tractats entre les dues delegacions, davant una realitat que la titular d’Afers Exteriors ha vinculat a la capacitat del país per atraure mà d’obra. «Nosaltres el que volem és que les persones que venen a treballar a Andorra estiguin en situació perfectament regular», ha remarcat la ministra, recordant els controls efectuats, els expedients incoats i les anul·lacions de permisos de residència i treball. Així, ha assegurat que entre els dos països existeix «una cooperació absoluta», mentre que Albares ha agraït els esforços en la lluita contra aquesta pràctica.
Des de la perspectiva espanyola, la cooperació també haurà de permetre donar resposta als efectes que genera la relació amb Andorra sobre els territoris veïns, entre els quals Albares ha situat la pressió sobre l’habitatge i els serveis públics a la Seu d’Urgell i el seu entorn. «És una cosa que hem de tractar, analitzar i veure com la podem resoldre», ha manifestat el ministre espanyol, emmarcant aquestes dificultats dins d’una relació transfronterera permanent que també genera beneficis per als dos costats i defensant que «ha de tenir un espai per a totes les entitats locals i regionals. Per descomptat, la Generalitat de Catalunya ha de tenir una veu molt important, però també els municipis que més directament tenen aquesta cooperació transfronterera amb Andorra«.
Altrament, la visita d’Albares també ha servit per formalitzar tres nous acords entre Andorra i Espanya, relatius al repartiment del comís dels instruments i guanys procedents d’activitats delictives, la cooperació amb l’Institut Cervantes i la formació i cooperació diplomàtica i consular. Pel que fa al segon, permetrà desenvolupar activitats culturals conjuntes i ampliar-ne la projecció internacional, tot i que «també es preveuen intercanvis d’autors i el foment de la lectura». La col·laboració transcendirà, però, les activitats organitzades al Principat, ja que, segons ha detallat Tor, «Andorra podrà organitzar actes als diversos instituts Cervantes que hi ha arreu del món i també podrem acollir actes del Cervantes a les nostres ambaixades i missions diplomàtiques».
D’aquesta trobada, la trobada governamental ha permès reivindicar el pes de les relacions humanes, econòmiques i educatives entre els dos països, amb Tor recordant que, actualment, unes 21.000 persones de nacionalitat espanyola resideixen al Principat: «Espanya és de lluny el nostre principal soci econòmic i comercial i és un soci estratègic per a Andorra«, ha apuntat la ministra. Albares, per la seva banda, ha posat el punt en l’àmbit educatiu, aportant així una altra mostra d’aquesta estreta vinculació en afirmar que «aproximadament set de cada deu estudiants del Principat que fan estudis superiors escullen universitats espanyoles, moltes d’elles catalanes». Una realitat que, segons ha dit, reflecteix uns vincles humans, culturals i lingüístics que van més enllà dels governs.
