El cap de Govern, Toni Martí, i el ministre d’Educació i Ensenyament Superior, Eric Jover, van fer ahir un recorregut pedagògic i didàctic per les diverses escoles del Principat, però la parada central es va fer a l’escola andorrana i espanyola d’Escaldes-Engordany, ja que de cara al pròxim curs, es complementarà aquesta escola amb el centre integrat del sistema espanyol, tal i com es va anunciar el passat mes d’octubre.
Respecte aquest fet, Jover va comentar que tenen constància que aquest «és un centre voluminós en nombre d’alumnes, però el sistema espanyol també va decidir venir a aquí per la seva centralitat, perquè ja tenien un centre educatiu molt potent i perquè a nivell d’espais encara tenim una certa modularitat per poder tenir les ampliacions suficients».
Actualment, el sistema andorrà d’Escaldes-Engordany acull uns 640 nens, i l’espanyol uns 130. Però amb el nou centre integrat, es preveu que aquest darrer nombre augmenti fins als 200. Tot i que Jover va remarcar que caldrà «esperar a l’època de matriculacions per veure que passa», «nosaltres pensem que hi ha una petita dificultat logística, en el sentit que hi ha gent que tenia una escola de proximitat que ara tanca, i evidentment, haver-se de desplaçar ara fins a Escaldes és un esforç extra». «Però també és veritat que la delegació espanyola ha muntat un projecte pedagògic o esta muntant un projecte molt potent a nivell qualitatiu». Aquest és un fet que Jover assegura que farà augmentar encara més els alumnes de cara als propers anys.
Tanmateix, el ministre va remarcar que s’han fet els càlculs des del ministeri per veure que la infraestructura del centre pugui acollir aquests alumnes i que aquest fet doni capacitat de creixement, «el centre, amb la seva actualitat , podria acollir per al sistema educatiu espanyol més de 400 alumnes». Per tant, segons Jover, en cap moment es veuran afectades les instal·lacions del centre, tot i que sí caldrà «fer un esforç amb les zones comunes». A més, «aquí s’utilitzen molts espais del comú per complementar les zones comunes de la pròpia escola, això, més algunes obres d’adaptació que farem durant el proper estiu, faran que el sistema educatiu andorrà no es vegi perjudicat per aquesta arribada del sistema espanyol».
D’altra banda, durant la visita al centre, Jover també va destacar que des de Govern «s’ha mantingut en els darrers anys el respecte per l’educació». En aquest sentit, «tot i la conjuntura econòmica, el meu pressupost s’ha mantingut i fins i tot algunes partides s’han pogut augmentar en uns 200.000 euros, com la que es dedica a l’acompanyament tecnològic del sistema andorrà i espanyol», «aquest aspecte és cada cop més important en el sistema pedagògic i el Govern ha volgut fer un esforç extra amb aquest sentit».
Curiositats dels alumnes / Amb tota la seva innocència i ànims de conèixer de més a prop el cap de Govern, els alumnes de cinquè curs del sistema espanyol, van preguntar a Martí algunes qüestions sobre el seu càrrec, com si «li agrada la seva feina», un dubte al que Martí va contestar amb sinceritat diplomàtica: «Sí, però és una feina per a un temps, perquè si dura molts anys és dolent, ja que és una feina que s’ha de fer amb dedicació i intensitat».
Els nens també es van interessar pel càrrec del ministre Jover, i aquest va assegurar que des de ven petit «ja tenia clar que volia ser ministre d’Andorra». I en un aspecte moralitzador i amb to paternal, Martí va voler donar un consell als menuts sobre el seu futur; «en la vida, si es persegueix alguna meta amb obsessió, mai s’acabarà aconseguint allò que es vol». «S’ha de treballar per arribar al que es desitja, però sense que es converteixi en una obsessió». Tanmateix, Martí va destacar que per ser un bon polític, s’ha de ser «una persona honesta i estar bé amb qui és un mateix, sense ser envejós vers el que tenen els altres».
Com a anècdota curiosa, els alumnes del sistema espanyol van voler sorprendre Martí cantant l’himne d’Andorra i restant patriòtics amb l’himne d’Espanya. I al posar aquest darrer, veritablement es va sorprendre a tots els assistents, ja que durant uns segons, es va sentir pels altaveus de l’aula el famós i polèmic «Arriba Espanya, alzad los brazos hijos del pueblo español…». Tot i que en adonar-se de la confusió, al instant es va substituir aquest himne pel tradicional i institucional, el que no té lletra.
