L’Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries ha situat en un 4% el volum de condemnes fermes vinculades al cas de la Banca Privada d’Andorra (BPA), una xifra que, segons ha precisat, correspon únicament a resolucions judicials fermes per delictes de blanqueig. L’agència ha remarcat que, a dia d’avui, només li consta una condemna ferma relacionada amb clients de l’entitat, un fet que ha generat debat polític arran de les demandes d’explicacions sobre el destí dels diners i el funcionament dels interessos durant el procés de liquidació.
“Trobo contradictori que els diners no generin interessos a BPA, però sí quan es reclamen als antics clients” – Pere Baró
La presidenta de l’AREB, Sílvia Cunill, ha explicat que l’agència té coneixement de processos oberts, però que no pot facilitar-ne detalls perquè molts continuen judicialitzats. A més, ha indicat que la Batllia sol·licita informació de manera puntual sobre dossiers concrets i que, a partir d’aquestes peticions, l’AREB entén que “hi ha processos oberts”, tot i que no siguin públics. Cunill ha subratllat que, pel que fa a condemnes, “ens consta una de ferma” i ha admès que el fet que n’hi hagi una no exclou que en puguin arribar més, atesa la complexitat de les causes.
En paral·lel, l’agència ha defensat la seva actuació en el procés de liquidació i ha detallat la situació dels actius. Cunill ha recordat que BPA “ja no és un banc” i que, per tant, no desenvolupa activitat bancària ni genera interessos, explicant que una part dels diners continua dipositada en entitats bancàries, mentre que altres imports estan vinculats a actius immobiliaris o fora de balanç que s’estan liquidant progressivament. Segons ha exposat, el que es reparteix entre els creditors no són els actius en si, sinó els diners obtinguts de la seva venda, a mesura que aquests es converteixen en liquiditat.
Aquestes explicacions no han dissipat els dubtes del president suplent del grup parlamentari Socialdemòcrata, Pere Baró, qui ha posat en relleu la incongruència entre el nombre de clients no traspassables i el baix volum de condemnes fermes. Baró ha advertit que, d’un univers d’uns 500 clients afectats, “només hi ha una condemna”, una dada que ha qualificat de preocupant. També ha qüestionat el tractament dels interessos, assenyalant que, mentre els diners dipositats a BPA no generen interessos, sí que se’n reclamen quan els imports són exigits als antics clients, una situació que ha considerat contradictòria.
Davant aquestes crítiques, Cunill ha replicat que l’AREB ha actuat com a actor civil en nombroses causes i que “mai ha estat condemnada”, amb actuacions que han estat ratificades judicialment. Pel que fa als interessos, ha evitat entrar en el fons del debat i ha justificat la seva posició en el fet que es tracta d’una qüestió plenament judicialitzada, sobre la qual l’agència no pot pronunciar-se.
“BPA ja no és un banc i, per tant, no està generant interessos ni activitat bancària” – Sílvia Cunill
En aquest mateix marc, l’AREB ha recordat que ha emès comunicats tècnics per actualitzar els plans de resolució de les entitats bancàries, una eina concebuda com una guia per actuar davant una crisi financera. Aquests plans, que s’han revisat amb el sector, estableixen els mecanismes per garantir la solvència, la liquiditat i la capacitat de recapitalització dels bancs sense recórrer a diners públics, amb especial èmfasi en els requeriments de capital i en la separabilitat d’actius. Cunill ha comparat aquests instruments amb la diferència entre “un costipat i una pneumònia” i ha defensat que, tot i que l’objectiu és no haver-los d’aplicar mai, “el millor és tenir-los preparats” davant escenaris de crisi.
